La Mestra (Directe)

Dos i dos són quatre, quatre i dos són sis
Escola reglada i frustrada
No parles ni jugues si no tens permís
La creu, la sotana i la vara

Conjuguem presents imperfectes
Li restem la X al futur
Castrem a les feres als centres
Força de treball del segle vint-i-u

Hem planificat les conductes
No deixem ja marge per la creació
Dibuixem futurs plens de dubtes
Ni somnis, ni jocs, ni improvisació

Infàncies al contenidor
10 hores al dia, un temps que era or
Esclaus d'un estat opressor
(Perdona a tu pueblo señor)

(Mare, mare), que jo no vull tornar
A resar i a callar quan ells manen
(Pare, pare), jo volia somiar
I volar, i allà ens tallen les ales

Contrabandista de verbs clandestins
Escampant el verí
Pobles vius i senders infinits
Quin gust sentir-la parlar
Si del carrer i el corral és l'ama
I ara hi ha un poble que brama
En un idioma proscrit

En eixe context, arriba una mestra
Rebel, decidida, valenta
La infància en disputa es conquesta
El dictador mor es comenta

Tenebres s'emporte el difunt
Canviem els costums mort a l'obediència
Trenquem el rosari, cremem els apunts
Davant el futur la innocència

Arriba l'expedient disciplinari
Volen que memoritzen l'oració i l'abecedari
Horaris estrictes, i un pati ben delimitat
Centre penitenciari de cristians

Vinguen l'alcalde, la guàrdia, inspectors
A defende l'absurd, a donar-li lliçons
No van poder, mai no podran
D'aquella mestra hui som alumnat aventatjat

(Mare, mare), que jo no vull tornar
A resar i a callar quan ells manen
(Pare, pare), jo volia somiar
I volar, i allà ens tallen les ales

Contrabandista del verbs clandestins
Escampant el verí
Pobles vius, i senders infinits
Quin gust sentir-la parlar
Si del carrer i el corral és l'ama
I ara hi ha un poble que brama
En un idioma proscrit

Cantem
Fills i filles de la mestra, de les mestres