Bosc
On fa arrels una llavor que queda sola en la foscor?
Com llegir el seu destí quan res encara queda escrit?
Però la vida obre camí, costi el que costi
I esdevé el primer sospir d'una espurneta
Que ha volgut ser un temps aquí
Amb un plor, un primer enyor, es despedeix del primer sol
Cau la nit i un laberint de branques brolla terra endins
Submergint-se lentament emprèn la força del saber
Que per sorgir cal molt coratge, però ja és inevitable
Neix, ha vist la llum, ja no hi ha volta enrere
i trenca l'aire un verd petit pinzell
Sent, el llarg camí que el crida amb força
A fer-se un lloc en un llunyà i remot indret
Al matí ja ha dibuixat un tímid traç que vol buscar
Font de llum a l'infinit d'un ordre entròpic enfosquit
Puja amunt i més enllà albira un altre acompanyant
Que fa la força per sorgir i fer-se lloc a la deriva
Ben a prop, vora el camí, un altre brot ha ressorgit
I a poc a poc, per tot arreu, la vida escampa el seu desig
S'estableix la connexió del més enllà ara i aquí
I en harmonia van creixent un munt d'espècies dibuixant el bosc
Que serà llar de les històries més boniques mai contades temps enllà
Seu de les paraules encantades on la por i la màgia juntes somiaran
Cau de les bestioles que es protegiran
d'un món que per cobdícia morirà
Font d'amor etern omplint les ànimes
que busquin entre els arbres llibertat
On ens portarà? Ens haurem perdut, de tant voler buscar-nos al bosc?
Com llegir el seu destí quan res encara queda escrit?
Però la vida obre camí, costi el que costi
I esdevé el primer sospir d'una espurneta
Que ha volgut ser un temps aquí
Amb un plor, un primer enyor, es despedeix del primer sol
Cau la nit i un laberint de branques brolla terra endins
Submergint-se lentament emprèn la força del saber
Que per sorgir cal molt coratge, però ja és inevitable
Neix, ha vist la llum, ja no hi ha volta enrere
i trenca l'aire un verd petit pinzell
Sent, el llarg camí que el crida amb força
A fer-se un lloc en un llunyà i remot indret
Al matí ja ha dibuixat un tímid traç que vol buscar
Font de llum a l'infinit d'un ordre entròpic enfosquit
Puja amunt i més enllà albira un altre acompanyant
Que fa la força per sorgir i fer-se lloc a la deriva
Ben a prop, vora el camí, un altre brot ha ressorgit
I a poc a poc, per tot arreu, la vida escampa el seu desig
S'estableix la connexió del més enllà ara i aquí
I en harmonia van creixent un munt d'espècies dibuixant el bosc
Que serà llar de les històries més boniques mai contades temps enllà
Seu de les paraules encantades on la por i la màgia juntes somiaran
Cau de les bestioles que es protegiran
d'un món que per cobdícia morirà
Font d'amor etern omplint les ànimes
que busquin entre els arbres llibertat
On ens portarà? Ens haurem perdut, de tant voler buscar-nos al bosc?
Credits
Writer(s): Enric Gómez Garcia
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
Other Album Tracks
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.