A l'alba (feat. Dounia Zolati)

Si camines amb els peus a terra
Però els teus dits van tocant a l'aire
Si de petit et van fer creure
Que en el deure hi ha la medalla

Si dempeus guanyarem la guerra
I de cançons que volen a l'aire
Que de genolls mai podem perdre
Caminen junts cap a la batalla

Tantes pedres i tants camins
Però la nit se m'emporta l'aire
Saps el que et pot passar
Si et menjo de petons a l'alba

Ensopeguem amb la mateixa pedra
La pedra que ja ens va fer caure
La raó per la qual podem creure
Que caure forma part del viatge

Si d'arrels que creixen a terra
I de llavors que beuen de l'aigua
Que de les flames en farem cendra
Perquè del foc traurem l'equipatge

Tantes pedres i tants camins
Però la nit se m'emporta l'aire
Saps el que et pot passar
Si et menjo de petons a l'alba

De petons a l'alba

Si la son és deure però la lluna balla
De carícies a la matinada
Però que no vols veure a cada cantonada
Que la lluna a mi m'acariciava

Si la son és deure però la lluna balla
De carícies a la matinada
Però que no vols veure a cada cantonada
A cada cantonada

Tantes pedres i tants camins
Però la nit se m'emporta l'aire
Saps el que et pot passar
Si et menjo de petons a l'alba

Si la son és deure però la lluna balla (la lluna balla)
Però que no vols veure a cada cantonada (a cada cantonada)
Si la son és deure però la lluna balla (la lluna balla)
Però que no vols veure a cada cantonada (a cada cantonada)

De petons a l'alba