Qui ho havia de dir

Uns ulls que van aclucant-se un conte de nit
Que crida la son
I que fa fora els fantasmes d'aquesta por
Que es fon per moments
Un somni dolç que t'estira omplint de colors
El que fins ara era fosc
I que et convida a fer un viatge a bord d'un vaixell
Rumb a la pau i el repòs
Mils d'ocells dansen sobre el teu cap
Cantant cançons
Tu els ajudes i cantes amb ells
Mentre t'enlaires entre núvols de cotó
I al teu costat

Acosto els braços a terra i estiro una flor
Que té la olor del record
Només del que no s'esborra i queda impregnat
I que dure sempre al cor
I ric perquè et veig somriure i calma el dolor
I a la vegada dels ulls
Sento que unes gotes cauen i sembla que plou
Qui ho havia de dir
Qui ho havia de dir
Qui ho havia de dir

I amb la mirada perduda veus l'horitzó
Cap on caminarem junts
No és tan difícil com sembla, viure és així
I l'aventura és aquí

T'agafes fort als meus braços i contra el vent
Només podem avançar
De tant en tant mirar enrere per recordar
Cada moment del camí
Qui ho havia de dir
(Acosto els braços a terra i estiro una flor)
(Que té la olor del record)
Viure és així (només del que no s'esborra i queda impregnat)
(I que dure sempre al cor)
Qui ho havia de dir
(i ric perquè et veig somriure i calma el dolor)
(I a la vegada dels ulls)
Viure és així (sento que unes gotes cauen i sembla que plou)
Qui ho havia de dir

I ara, que ja gaire ve dolç, vaig apagant la veu i es va fent silenci
U, dos, tres