Balansiya (feat. Xiomara Abello, Noelia Llorens "Titana" & Rafel Arnal)

Una alqueria, estreles i flors
Abraça l'aurora, un país de cançons
Els joves dansen, la lluna ha mudat
No plores mare que el cel està albat

Ha mort la innocència, ens l'han arrancat
Ja no hem de mentir per dir la veritat
La nostra alegria no ens la dona el vi
És l'emoció pura que ens batega al pit

La teua presència és com una oració
Pregue morir si no visc amb amor
Tot l'univers està dins de tu
Naveguen les barques com rajos de llum

Pels oceans d'aigües sensorials
Al centre de tot, on brolla qui soc
Un camp magnètic sense coordenades
Melodies nues de cançons sagrades

Palmes, postisses, guitarra i dolor
No et posem cara, però et sentim al cor
Gemecs sense esquema, art de resistència
Veus esguerrades d'exili interior

Negra és l'esperança que es perd però se sent
Verda és la mort que no vol fer el dol
Ara ho entenc i no puc callar
Se m'eriça la pell quan t'escolte cantar

Una sandinga, una seguidilla
Una malaguenya, una granaïna
La llavor germina, plora i s'extasia
Quan s'obri en canal la nostra ferida

Redades, presons, expulsions i matances
No han pogut callar l'emoció amb què cantes
Et perseguiren, però tu et camuflares
Prenyares per sempre les nostres entranyes

A les nits de l'alqueria
Hi ha llaüts i guitarrons
Pintant les penes d'alegria
Amb cançons de mil colors
Les cantarem tota la nit
No oblidarem que ens van ferir
Que la música és la sang, la festa i la tradició
Del nostre País Valencià

A les nits de l'alqueria
A la lluna de Balansiya
A les nits de l'alqueria
A la lluna de Balansiya

I a les nostres festes seguirem cantant
Amb la resiliència que vam heretar
Canviarem les lletres per negar qui erem
I sobreviure a les seues fogueres

Memòria amputada, versos mutilats
Queda un dolor íntim que no hem oblidat
Van cremar els llibres, però guardem al pit
La biblioteca dels nostres sentits

No parle d'altres, parle de nosaltres
Les arrels profundes que ens van ocultar
Negres jueves, morisques gitanes
Filles prohibides de Balansiya

Els teus melismes són recitacions
La pena perviu a les nostres cançons
Et perseguiren però tu et camuflares
Prenyares per sempre les nostres entranyes

A les nits de l'alqueria (a les nits de l'alqueria)
Hi ha llaüts i guitarrons
Pintant les penes d'alegria (les penes d'alegria)
Amb cançons de mil colors
Les cantarem tota la nit (les cantarem tota la nit)
No oblidarem que ens van ferir (no oblidarem, no oblidarem que ens van ferir)
Que la música és la sang, la festa i la tradició
Del nostre País Valencià