A volar

Que provocar a la verdad eso es tan fácil
Luego cara a cara se te hace difícil
Quiero abrazar a quien se siente frágil
Y decirte te quiero cuando estás en crisis
Soltando bilis por el iris, Metamorfosis
Siento angustia fértil, mustia psicosis
Y es que al soñar me siento inútil
Ni el lápiz me destroza, es de acero mi chasis
Public, como fueron los Enemy
Por seguir creyendo como Martin
Luchando contra el dócil
Mi mente un fósil de griteríos constantes
De fraudes que arden bajo el desagüe
Entre décadas y siglos de cárceles
Martes, martes
De nuevo salí a buscarte
Señora libertad dime dónde puedo encontrarte
Qui s'amaga, altre pentagrama
Qui parla amb la paraula del vent
Gent innocent a la societat lligada
La part negada, la saviesa de la muntanya
Dents d'aranya, donar més canya
Posa les maletes a la barca
Astres flueixen amb la pluja de pensaments
Molta feina i escasos agents
Puja a la lluna
Puja a la lluna i dona'm un trosset de cel
Baixava un home a l'ascensor de l'edifici
Amb un xiquet i unes maletes com de viatge
En la de l'home es carregaven sacrificis
En la del nano somnis i pensaments salvatges
Pujava un home calculant els beneficis
Atabalat lluint palmito, estrenant tratge
Baixava un home bussejant el seu suplici
Qui puja va al psicòleg
Qui baixa ve del metge
La quadrilla desfasant obri l'afterhours
Obri el forn de pa, són
Sociòlegs de barra, birra i bar
Militants del "està tot molt mal"
Couen les ferides que no tanquen
I moltes que tanquen tornaran a obrir
Cauen com les fulles en Setembre
Però queda l'arbre, torna sempre Abril
Després d'un temps i no sé com però he guanyat
Després de tant de conte, fàbules, relats
He perdut el comte dels pactes que he signat
Vaig soltar la d'envellir al califat
Charly m'ha cridat i jo dormia, què voldria?
Sé què estava fent, no entenc el que deia
Sabeu de què parle? coses nostres
Al final, sempre guanyen els monstres
I tu quin aire respires?
Volen carregar-se l'horta, fer més carreteres
Hotels de luxe, palaus
No faran aules, no volen escoles
Volen esclaus, tenen les claus de la ciutat
Així la pau és impossible
'nem a provar a fer camí
Pot ser que fem un Verkami
I si el sentit se'ns escapa com sempre
Llegirem a Albert Camus
El puny enlaire per la lluita ferma
Per l'acció externa, pel país
Pels que mataren en la guerra
I no temeren a la fera, per fi
Per Guillem Agulló
Per Carlos Palomino, sempre al nostre cor
Perquè ni Tarantino pot canviar açò
L'oblit és el pitjor enemic, revolució
Per cada matinada, per cada festa
Fugint del pont de fusta si es crema
Escoltant a crema es frena la trama
Eixim de la trena, trenquem la gàbia i a volar
La ràbia no em deixa dormir ni escriure
Ni sentir-me lliure fora de la capital
Fem força
Que escolte el cor atent, valent, la gent nostra
Que sone pel carrer, la plaça, la costa
Aquesta sang és de la Malvarrosa
Fem força
Que escolte el cor atent, valent, la gent nostra
Que sone pel carrer, la plaça, la costa
Aquesta sang és de la Malvarrosa
Fem força
Que escolte el cor atent, valent, la gent nostra
Que sone pel carrer, la plaça, la costa
Aquesta sang és de la Malvarrosa