Nombres Pars

Passatgers d'un món
Una vida, un record
Les veus atormenten la soledat
Un viatge sol sempre és més llarg
Quan el teu rostre
Quan el teu rostre sembla ocupat

Veig la sortida del meu passat
Sempre t'apunyala si estàs despistat
No tinc ja res a perdre
La soledat m'acompanya en aquest ball
Ni cura ni remei per a aquest viatger
Que no sap si té un problema
O el problema és ell
M'he venut sempre a mi mateix
Despreocupant-me del que sóc
I del que vull ser
I ara els nombres pars juguen a la contra
M'amague entre les llàgrimes que cauen al paper

És el pànic el que acaricia les teues galtes

Sempre corrent del pànic, l'odi ens mira amb lupa
Que vida més puta
Que xapen totes eixes boques
Que em porten al món de la tortura
La carn ferida però sempre hi ha una eixida
M'aferre a la vida com la droga més digna
Com la droga més digna!
I ara els nombres pars juguen a la contra
M'amague entre les llàgrimes que cauen al paper

I ara els nombres pars juguen a la contra
M'amague entre les llàgrimes que cauen al paper
M'amague entre les llàgrimes que escric en el paper