Metre I Mig

Si et poguera demanar
Que et quedessis una estona,
En els quatre metres quadrats
Que ara guarden mil històries.

Ho faria sense pensar,
El problema es que encara
No has decidit parar,
A la porta de ma casa.

I pensava ensenyar-te cada racó,
Dels secrets que he anat guardant
En aquesta habitació.

Que voldria que vingueres a recollir-me
Cada dia a la facultat,
Que em regalares les anècdotes
Que encara no m'has contat.
Aborronar-te a carícies,
Que ens fera mal de riure.
Fer del metre i mig del meu balcó,
El nostre palau reial.

I em sap tan greu saber,
Que els camins hui se separen
I que em sento tan perduda
Si no ets tu qui m'acompanyes.

No trobar-te en altres cossos
No sentir les teues mans.
Suplicar-te d'amagades
Que no siga açò el final.

I creia que tot queda en este quarto,
Però, tot s'ha desbordat
I es fa més gran si no ho canto.

Que voldria que vingueres a recollir-me
Cada dia a la facultat,
Que em regalares les anècdotes
Que encara no m'has contat.
Aborronar-te a carícies,
Que ens fera mal de riure.
Fer del metre i mig del meu balcó,
El nostre palau reial.

Però tot s'ha quedat en el no res,
Alguns li diuen quasi algo
I jo he preferit quedar-me
Al metre i mig del meu balcó.