Pandèmia

Era un atzucac del sentir
L'amor no em deixava dormir
Els meus porus eren finestres
No sortia de casa, només
M'enfilava per sons passatgers
Enyorava els poemes que em feies
Sort que vius en mi
Restava a la casa del temps
Només per robar-li moments
Els dies se'm tornaven vespres, Capvespres
Obria la porta del vent
Només per sentir el corrent
Volia que em bufés a l'orella, Trapella
Lluitava per ser més valent
L'absurd d'una lluita conscient
Dels valents sempre troben les restes, Forenses
Cada passa que feia un turment
Em deslliurava de mi tot corren
Pagava la pena ser un extra Maldestra
M'enamorava de tota la gent
Ho feia de forma inconscient
A tothom el veia perfecte, D'aspecte
M'he passat tota la vida rient
Malgrat no haver estat prou content
Sembla ben bé dir una blasfèmia, Pandèmia
Visc Lluny
Però tan prop, de TU



Credits
Lyrics powered by www.musixmatch.com

Link