El Teu Propi Cel
Tu, que estrenes cada dia un somriure
Que descobreixes mil camins
Amb la innocència de qui pensa
Que la gent és bona
Tu, que col·lecciones sons i paraules
Que creus en dies infinits
Que eres feliç amb coses
Tan menudes i ordinàries
Pujaràs cada muntanya
I entropessaràs
I cada caiguda
Més gran et farà
No, no puc apartar
Les pedres que fan
Difícils algunes sendes
No, no puc evitar
Que algun dia gris
Et vinga a buscar
De la mà et portaré
I juntes vorem
Bellesa on no sospitàvem
A poc a poc soltarem
I conqueriràs
El teu propi cel
Tu, independent i amb els teus principis
Faràs allò que vulgues fer
T'enganyaràs i encertaràs
Obrir camí no és fàcil
Jo, el simple públic de l'espectacle
Hauré de vore't caminar
(en)creuant els dits perquè
La consciència siga ferma
Pujaràs cada muntanya
I entropessaràs
I cada caiguda
Més gran et farà
No, no puc apartar
Les pedres que fan
Difícils algunes sendes
No, no puc evitar
Que algun dia gris
Et vinga a buscar
De la mà et portaré
I juntes vorem
Bellesa on no sospitàvem
A poc a poc soltarem
I conqueriràs
El teu propi cel
De la mà et portaré
I juntes vorem
Bellesa on no sospitàvem
A poc a poc soltarem
I conqueriràs
El teu propi cel
Que descobreixes mil camins
Amb la innocència de qui pensa
Que la gent és bona
Tu, que col·lecciones sons i paraules
Que creus en dies infinits
Que eres feliç amb coses
Tan menudes i ordinàries
Pujaràs cada muntanya
I entropessaràs
I cada caiguda
Més gran et farà
No, no puc apartar
Les pedres que fan
Difícils algunes sendes
No, no puc evitar
Que algun dia gris
Et vinga a buscar
De la mà et portaré
I juntes vorem
Bellesa on no sospitàvem
A poc a poc soltarem
I conqueriràs
El teu propi cel
Tu, independent i amb els teus principis
Faràs allò que vulgues fer
T'enganyaràs i encertaràs
Obrir camí no és fàcil
Jo, el simple públic de l'espectacle
Hauré de vore't caminar
(en)creuant els dits perquè
La consciència siga ferma
Pujaràs cada muntanya
I entropessaràs
I cada caiguda
Més gran et farà
No, no puc apartar
Les pedres que fan
Difícils algunes sendes
No, no puc evitar
Que algun dia gris
Et vinga a buscar
De la mà et portaré
I juntes vorem
Bellesa on no sospitàvem
A poc a poc soltarem
I conqueriràs
El teu propi cel
De la mà et portaré
I juntes vorem
Bellesa on no sospitàvem
A poc a poc soltarem
I conqueriràs
El teu propi cel
Credits
Writer(s): Josep Bartual, María López
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.