Milers d'espurnes
De petit volia jugar tot el dia
El carrer va ser per mi la meva guarderia
Vam caure jugant a la plaça
Vam teixir una cuirassa
Que avui ens protegeix d'aquest desastre
Als vuitanta les tardes eren llargues i dures
Érem els amos de les nostres aventures
I cada vespre sortien milers d'espurnes
No com ara que els fem créixer dintre d'urnes
Vaig sortir amb un nus a la gola
El dia que em van fer fora de l'escola
Vam profanar les seves "capillas"
"Señor Solé siga de rodillas"
De nens pintàvem un estel a la paret
I ens escalfàvem a les nits quan feia fred
A l'any 2000 ser independentista
Era passar-se el joc de l'optimista
Em van trencar el cor a la primera
Els vaig veure abraçats tan a prop de l'era
Plorava i no entenia que passava
Sabia que l'estimava
Escriure històries em salvava
Rimava cada nit mentre fumava
Vaig descobrir l'hivernacle
"Serè la rimo, però fumat faig espectacle"
Mai podré oblidar el dia
Que vaig veure la primera ecografia
O quan la mare dels meus fills
Em mirava somrient
Vam sentir com el seu cor bategava lentament
La Carmeta va marxar al vespre
I vaig aprendre que els avis són per sempre
Ser ric no és acumular el capital
És tenir els avis al dinar de Nadal
He tornat nedant d'una illa
Per veure la meva filla
El nano m'influencia
Aprenem junts cada dia
I ara sé que vull guanyar la batalla
I tancar-li la pantalla
Vaig veure el millor equip del món
Em vaig creure que tornava Puigdemont
Vaig creure que tindria un país
L'1 d'octubre vaig ser tan i tan feliç
Amb el pare comentem
Tots i cada un dels partits
I si acaba a mitjanit
Ho comentem des del llit
M'agradaria poder marxar abans
No m'imagino la vida sense ell
Persegueixo la meva utopia
I no deixo d'intentar-ho cada dia
Sempre penso que serà l'última gira
Serà la pasta o serà l'ego qui m'estira?
Ja no vull que em donin cap més premi
Em torneu més estúpid i bohemi
I si rebo tres o quatre pals
Escrivint és com curo els meus mals
Fa vint anys que tinc vint anys
Ja no comparteixo banys amb estranys
Ja fa temps que l'únic que em col·loca
És posar-te rimes a la boca
Vull tornar al pati de l'escola
Tornar a amagar-nos en aquell altell
Veure jugar al Barça de Guardiola
I escoltar el català per Calafell
Tornar els divendres a la pista
I fumar d'amagat darrere el castell
Escoltar un guitarrista
I acabar cantant una cançó amb ell
Vull tornar a jugar sense samarreta
Vull descobrir altra vegada el món
Fer un verset i que m'esclati la llibreta
I anar corrent a beure de la font
Tornar a anar amb la bicicleta
Portar-li flors als meus enterradors
Vull tornar a ser un poeta
I vull deixar de ser famós
Si plores amb una cançó meva
Em poses del "tirón" a tallar ceba
Els diumenges són una depressió
Si tu em menges em trobo millor
No suporto els enterraments
No porto bé el pas del temps
Em van superar les modes
Però he après a aterrar sobre rodes
I tot el que escric
Tot el que em dic
Tot ho estripo
La mateixa nit
Si em disparen
Poso el pit
Tinc l'esperança
De creure't algun dia
Però em cansa molt
La teva hipocresia
Quan més difícil
Quan més es torça
Disparo el míssil
Amb més força
El carrer va ser per mi la meva guarderia
Vam caure jugant a la plaça
Vam teixir una cuirassa
Que avui ens protegeix d'aquest desastre
Als vuitanta les tardes eren llargues i dures
Érem els amos de les nostres aventures
I cada vespre sortien milers d'espurnes
No com ara que els fem créixer dintre d'urnes
Vaig sortir amb un nus a la gola
El dia que em van fer fora de l'escola
Vam profanar les seves "capillas"
"Señor Solé siga de rodillas"
De nens pintàvem un estel a la paret
I ens escalfàvem a les nits quan feia fred
A l'any 2000 ser independentista
Era passar-se el joc de l'optimista
Em van trencar el cor a la primera
Els vaig veure abraçats tan a prop de l'era
Plorava i no entenia que passava
Sabia que l'estimava
Escriure històries em salvava
Rimava cada nit mentre fumava
Vaig descobrir l'hivernacle
"Serè la rimo, però fumat faig espectacle"
Mai podré oblidar el dia
Que vaig veure la primera ecografia
O quan la mare dels meus fills
Em mirava somrient
Vam sentir com el seu cor bategava lentament
La Carmeta va marxar al vespre
I vaig aprendre que els avis són per sempre
Ser ric no és acumular el capital
És tenir els avis al dinar de Nadal
He tornat nedant d'una illa
Per veure la meva filla
El nano m'influencia
Aprenem junts cada dia
I ara sé que vull guanyar la batalla
I tancar-li la pantalla
Vaig veure el millor equip del món
Em vaig creure que tornava Puigdemont
Vaig creure que tindria un país
L'1 d'octubre vaig ser tan i tan feliç
Amb el pare comentem
Tots i cada un dels partits
I si acaba a mitjanit
Ho comentem des del llit
M'agradaria poder marxar abans
No m'imagino la vida sense ell
Persegueixo la meva utopia
I no deixo d'intentar-ho cada dia
Sempre penso que serà l'última gira
Serà la pasta o serà l'ego qui m'estira?
Ja no vull que em donin cap més premi
Em torneu més estúpid i bohemi
I si rebo tres o quatre pals
Escrivint és com curo els meus mals
Fa vint anys que tinc vint anys
Ja no comparteixo banys amb estranys
Ja fa temps que l'únic que em col·loca
És posar-te rimes a la boca
Vull tornar al pati de l'escola
Tornar a amagar-nos en aquell altell
Veure jugar al Barça de Guardiola
I escoltar el català per Calafell
Tornar els divendres a la pista
I fumar d'amagat darrere el castell
Escoltar un guitarrista
I acabar cantant una cançó amb ell
Vull tornar a jugar sense samarreta
Vull descobrir altra vegada el món
Fer un verset i que m'esclati la llibreta
I anar corrent a beure de la font
Tornar a anar amb la bicicleta
Portar-li flors als meus enterradors
Vull tornar a ser un poeta
I vull deixar de ser famós
Si plores amb una cançó meva
Em poses del "tirón" a tallar ceba
Els diumenges són una depressió
Si tu em menges em trobo millor
No suporto els enterraments
No porto bé el pas del temps
Em van superar les modes
Però he après a aterrar sobre rodes
I tot el que escric
Tot el que em dic
Tot ho estripo
La mateixa nit
Si em disparen
Poso el pit
Tinc l'esperança
De creure't algun dia
Però em cansa molt
La teva hipocresia
Quan més difícil
Quan més es torça
Disparo el míssil
Amb més força
Credits
Writer(s): Genis Trani Nadal, David Rosell Marti, Guillermo Sole Pascual, Pep Saula, Sergi Bago Meya, Armando Calderon Paolino
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.