El Pagés

En Joan era un pobre pagès
Ell sempre humil, ell sempre honest
Vivia amb l'hermosa Maria
I ho feia tot perquè sempre mengés

En canvi, en Lluís era molt ric
A ell mai no li va faltar de res
Com si tot el que ell volgués
En dir-ho, als peus ho tingués

I és que uns tant
I altres tant poc
Però tots feliços tal com són

Un dia, el Lluís es va creuar
Amb la Maria passejant
I enamorat es va jurar
Pagar per ella el preu més alt

I en aquells temps va haver una guerra
En Joan, jove i fort, per força va marxar
En Lluís no era apte per morir
Això és una merda, tio, has d'aguantar

Tot era estrany en els seus ulls
La por, l'odi, la tristor

I la Maria se'l va mirar
Com si ja no pogués veure'l mai més
Llavors, el Lluís va aprofitar
I a la Maria va comprar, i li va dir

Sé que m'estaves esperant, jo no t'havia oblidat
Jo et puc donar tot el què vols
Tinc tot el què puguis desitjar
Sé que m'estaves esperant, jo no t'havia oblidat
Jo et puc donar tot el què vols
Tinc tot el què puguis desitjar

Agafa'm de la mà, corre i no t'ho pensis massa
Que et donaré el què vols, si no ho tens en aquesta casa
Jo sé el que tu vols i tu fa temps que ho desitjaves
Pensa el què faràs i com viuràs a partir d'ara

El Joan no tornarà, és el seu fi, jo ja ho sabia
Si fos tu "sí", diria i no m'ho pensaria més
Jo et dono flors i joies, festes, criats i vestits
Jo et cobriré d'or, plata, bons perfums i Weiss do Frings

I la Maria
Se'l va mirar
I de la mà
El va agafar

Anava tot cega
Amb tants regals
Que sense pensar-s'ho
Del Joan va passar! I li va dir

Jo en tu ja no et puc esperar, tu em fas patir i treballar
Ell tot el dia juga amb mi, bona sort que l'hagi trobat
Jo en tu ja no et puc esperar, tu em fas patir i treballar
Ell tot el dia juga amb mi, bona sort que l'hagi trobat

Aquell pobre pagès sabia que anava a morir
Llavors va dir: si em moro, tu també et mores amb mi
La va esperar a les fosques al carrer tota la nit
Quan ella va sortir, la va matar sense patir

Amb la mateixa arma es va fer ell un tret al cap
Va caure estès a terra amb la Maria al seu costat
La conya de la història, amics meus, reflexioneu
No és que en Joan morís, sinó que el Lluís està de peu

I el Lluís
Se'ls va mirar
Va ser d'aquells dies
Que més va plorar

Sol es trobava
Amb els seus calers
Per molts que en tingués
Massa car per ell, i es va dir

Segur que algú m'està esperant, això ho oblido jo demà
A moltes noies puc comprar, no importa a qui hagi de trepitjar
Segur que algú m'està esperant, això ho oblido jo demà
A moltes noies puc comprar, no importa a qui hagi de trepitjar

Na-na-na-na
Na-na-na-na
Na-na-na-na
Na-na-na-na

Na, na-ra-ra-ra
Na, na-ra-ra-ra
Na, na-ra-ra-ra
Na, na-ra-ra-ra

Na, na-ra-ra-ra
Na, na-ra-ra-ra
Na, na-ra-ra-ra
Na, na-ra-ra-ra

Na, na-ra-ra-ra
Na, na-ra-ra-ra
Na, na-ra-ra-ra
Na, na-ra-ra-ra

Na, na-ra-ra-ra
Na, na-ra-ra-ra