De Nit

De nit
la foscor em desperta l' instint
l'energia del meu desig
sóc les ombres que et fan patir
vols viatjar amb mi fins l'infinit?
vols descobrir que no hi ha fi?
enredem-nos tot embogint
sóc el so del que queda de l'oblit

Entrega'm la teva ànima just al matí
sóc aquell malson que als nens no deixa dormir
sóc el bandoler, tu seràs el botí
no pateixis per mi, l'insomni és el meu abric
desperto aquella força que et corromp l'esperit
saber que cada nit trobo repòs al teu llit
a voltes soc tant gran, a voltes tant tant petit

De nit
la foscor em desperta l' instint
tan sols puc gaudir un pessic
una estona dins el teu llit

Sóc aquella veu
que et fa canviar de parer
beu la meva copa
mai no et deixa serè
sóc l' impacient
sóc més ràpid que el temps
llenço al meu pregó
l' escampo als 4 vents

Hi ha tristes històries que ningú vol saber
amago dos estrofes en un lloc secret
són tantes les coses que volem sempre fer
són tant poques coses les que em donen plaer
aturem aquesta angúnia, aturem les nostres fòbies
la foscor és només l'excusa d'escapar de tanta angoixa
i amaguem-nos dins la boira.

Les lletres no enviades son les que saben
que la nit em fa valent per enviarte el meu missatge
quan trenquem la distancia poder tocar-te
sentir el teu bateg que em regales a cada passa

De nit trobo sortida per mostrar-te una escapada
de nit obro les ales per captar-te la mirada
dir-te tantes coses sense paraules
de nit llenço senyals per dir-te que m'agrades