Tots els Homes d'Escòcia (En Directe)
En Mateu diu, entrem-hi
És un pub que s'ha de veure
Sempre hi ha algú que recita
O que canta en un racó
A la resta ens fa una mandra
Però és que no hi ha alternativa
Va, fem-ne una i cap a casa
Vigileu els esglaons!
Obrim la porta
Entrem en un lloc minúscul
Gent amb mirada perduda
Si n'hi ha quinze ja són molts
Però és molt heavy
Uns setanta anys de mitjana
I un senyor amb una guitarra
Que ara acaba una cançó
I seiem a prop del foc
Al costat un vell amb barba
Que duu manta i espardenyes
Sota seu hi dorm un gos
I no sé qui de nosaltres
Va i murmura "quina fauna!"
Amb els ulls ens l'assenyala
I ens posem a riure fort
Ai, Mateu!
Ma dove chi hai portato
Que això tio sembla un geriàtric
Que a un amic no se li fa
Ai, Mateu!
Que no et salva ni ta mare
Que avui pagues tu les pintes
Per mi ja podem marxar
Ens en fotem de tots
Del mort i de qui el vetlla
Quan de cop el vell s'aixeca
Això tios pot ser molt bo
Amb un respirar feixuc
I una veu ben arrugada
Diu "aquesta dedicada
A tots els que ja no hi són"
I comença
I arrenca amb la tornada
I al voltant es fa un silenci
Que ara no sabré explicar
Però hem de callar
Tio, hem de callar!
Empassar-nos les paraules
I posar-nos a escoltar
El vell agafa aire
I les venes se li inflen
I la cara ben vermella
Com si s'hagués d'ofegar
Però creu-me
Que a cantar d'aquella forma
No hi ha cap escola al món
Que te'n pugui ensenyar
De tots els homes d'Escòcia
Amb aquell vell vam anar a topar
I de sobte vam entendre
Què volia dir cantar
És un pub que s'ha de veure
Sempre hi ha algú que recita
O que canta en un racó
A la resta ens fa una mandra
Però és que no hi ha alternativa
Va, fem-ne una i cap a casa
Vigileu els esglaons!
Obrim la porta
Entrem en un lloc minúscul
Gent amb mirada perduda
Si n'hi ha quinze ja són molts
Però és molt heavy
Uns setanta anys de mitjana
I un senyor amb una guitarra
Que ara acaba una cançó
I seiem a prop del foc
Al costat un vell amb barba
Que duu manta i espardenyes
Sota seu hi dorm un gos
I no sé qui de nosaltres
Va i murmura "quina fauna!"
Amb els ulls ens l'assenyala
I ens posem a riure fort
Ai, Mateu!
Ma dove chi hai portato
Que això tio sembla un geriàtric
Que a un amic no se li fa
Ai, Mateu!
Que no et salva ni ta mare
Que avui pagues tu les pintes
Per mi ja podem marxar
Ens en fotem de tots
Del mort i de qui el vetlla
Quan de cop el vell s'aixeca
Això tios pot ser molt bo
Amb un respirar feixuc
I una veu ben arrugada
Diu "aquesta dedicada
A tots els que ja no hi són"
I comença
I arrenca amb la tornada
I al voltant es fa un silenci
Que ara no sabré explicar
Però hem de callar
Tio, hem de callar!
Empassar-nos les paraules
I posar-nos a escoltar
El vell agafa aire
I les venes se li inflen
I la cara ben vermella
Com si s'hagués d'ofegar
Però creu-me
Que a cantar d'aquella forma
No hi ha cap escola al món
Que te'n pugui ensenyar
De tots els homes d'Escòcia
Amb aquell vell vam anar a topar
I de sobte vam entendre
Què volia dir cantar
Credits
Writer(s): Daniel Alegret Ruiz, Joan Enric Barcelo Fabregas, Ferran Pique Fargas, Eduard Costa Garangou
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
Other Album Tracks
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.