Requiem Per Una Vida
Em mossego les mans quan camino entre els meus encants
Perdo la noció del temps, mastego, escupo dents amb sang
Em quedo en blanc, un semàfor en vermell, un cap buit sota un cervell
La poma de Guillem Tell. Jo
Trama trasbalsada tràgica, ara trec els trucs
Trist thriller tripulat pel trepa direcció al tròpic, catastròfic com l'
MD-82, que les ombres negres se m'enduguin
Psicotròpic estat, deliri, inconformitat, tòpic
Declivi líric, debilitat, límits
Química, música, atrapat, pentagrama dibuixat
A cada passa que efectuo
Actuo en un teatre esplèndid amb un decorat magnífic
Dramàtic argument amb un guió bastant patètic
Còmica interpretació i de fons segueix sonant la mateixa cançó
M'ofego en el Pacífic
Violents atacs d'insomni fan escala dins la meva habitació
Cremo una altra pàgina buscant una sortida
Això tan sols és un avís
Rèquiem per una vida
Putrefacte és l'acte de pactar amb la necessitat d'un acte
El tacte petrificat com el contacte de l'aigua amb el magma
Contractes, compactes, atès a les conseqüències que impacten
Imatges intactes de principis ètics, valors tètrics
Els meus budells juguen al Tetris
Trist testament de pensaments idíl·lics
El sol crema la pell de jornalers famèlics
Surten cucs del meu melic
Escric sobre un fons negre com negre és el fons en el que estic
Poc esperó, amic, el click ofega el teu desig de treure't del mig
El maig ja no és roig i no estic boig, el meu pit mira el sostre
I m'han creuat els dits
Com si fos el fum el súmmum del perfum
Ensumo la ferum de cadàver a la metròpoli del fòrum
Cossos autònoms sense projectes comuns
Com uns presos al mòdul separats per diferents murs
En resum, sense sortida
Això tan sols és un avís, sense permís, o el final de la partida
Rèquiem per una vida
Podrán decir que estoy bien
Que estoy mejor
O que estoy mejor que antes
Pero nadie está entumido
Tan sols espero
Un viatge fugaç i que s'esborri el cel ras perquè torni la tempesta
Penso en la festa que m'espera allà dalt
O allà baix cada cop quan tanco la finestra
Que el pinzell del meu braç dibuixi el traç
Del bell pas del temps que a cada pas ens defenestra
En la incomoditat d'un tren antic
Passo les pàgines d'un llibre d'un escriptor maleït
Es manifesta el ritme biològic d'un final tan tràgic
Físic alhora que psicològic
El meu refugi en qualsevol lloc fins que estossego
Què et puc dir si fins i tot amb un got d'aigua m'ofego?
M'enfado amb les ombres del passadís!, somio amb el paradís
Això tan sols és un avís
Fa sis dies que no em poso ni cego
I no en tinc ni ganes, tan sols espero
Perdo la noció del temps, mastego, escupo dents amb sang
Em quedo en blanc, un semàfor en vermell, un cap buit sota un cervell
La poma de Guillem Tell. Jo
Trama trasbalsada tràgica, ara trec els trucs
Trist thriller tripulat pel trepa direcció al tròpic, catastròfic com l'
MD-82, que les ombres negres se m'enduguin
Psicotròpic estat, deliri, inconformitat, tòpic
Declivi líric, debilitat, límits
Química, música, atrapat, pentagrama dibuixat
A cada passa que efectuo
Actuo en un teatre esplèndid amb un decorat magnífic
Dramàtic argument amb un guió bastant patètic
Còmica interpretació i de fons segueix sonant la mateixa cançó
M'ofego en el Pacífic
Violents atacs d'insomni fan escala dins la meva habitació
Cremo una altra pàgina buscant una sortida
Això tan sols és un avís
Rèquiem per una vida
Putrefacte és l'acte de pactar amb la necessitat d'un acte
El tacte petrificat com el contacte de l'aigua amb el magma
Contractes, compactes, atès a les conseqüències que impacten
Imatges intactes de principis ètics, valors tètrics
Els meus budells juguen al Tetris
Trist testament de pensaments idíl·lics
El sol crema la pell de jornalers famèlics
Surten cucs del meu melic
Escric sobre un fons negre com negre és el fons en el que estic
Poc esperó, amic, el click ofega el teu desig de treure't del mig
El maig ja no és roig i no estic boig, el meu pit mira el sostre
I m'han creuat els dits
Com si fos el fum el súmmum del perfum
Ensumo la ferum de cadàver a la metròpoli del fòrum
Cossos autònoms sense projectes comuns
Com uns presos al mòdul separats per diferents murs
En resum, sense sortida
Això tan sols és un avís, sense permís, o el final de la partida
Rèquiem per una vida
Podrán decir que estoy bien
Que estoy mejor
O que estoy mejor que antes
Pero nadie está entumido
Tan sols espero
Un viatge fugaç i que s'esborri el cel ras perquè torni la tempesta
Penso en la festa que m'espera allà dalt
O allà baix cada cop quan tanco la finestra
Que el pinzell del meu braç dibuixi el traç
Del bell pas del temps que a cada pas ens defenestra
En la incomoditat d'un tren antic
Passo les pàgines d'un llibre d'un escriptor maleït
Es manifesta el ritme biològic d'un final tan tràgic
Físic alhora que psicològic
El meu refugi en qualsevol lloc fins que estossego
Què et puc dir si fins i tot amb un got d'aigua m'ofego?
M'enfado amb les ombres del passadís!, somio amb el paradís
Això tan sols és un avís
Fa sis dies que no em poso ni cego
I no en tinc ni ganes, tan sols espero
Credits
Writer(s): Xavier Vicente Pons
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.