Viatge

És estrany que de nit
No pugui marcar el número de sempre
No és que ho tingui prohibit
Ni que no en tingui ganes, ni que no rebi contesta quan despengin

Em llevo entre la foscor
Busco el llum i l'encenc, i obro la llibreta
I escric allò que fa temps
Volia escriure i ningú no acabarà d'entendre

Amb quatre frases n'hi ha prou
M'atipo de no trobar aquella paraula exacta
Amb què et voldria explicar
Que un dia pot semblar un any i que el temps tampoc passa
Tan de pressa

És la distància, és allò desconegut
Innominable, que se m'escapa
I ara em pregunto si no hagués pogut seguir
Si no era més fàcil del que em pensava

Abraçaria una altra oportunitat
Si un altre tren fes la parada
L'agafaria sense dubtar ni un moment

Fa uns dies que no escric
Que tinc la ment en blanc i la mà bloquejada
Donant mil voltes al llit
Sento el telèfon i veig que tinc una trucada

Que diu que em vol explicar
Que un dia pot semblar un any i que el temps tampoc passa
Tan de pressa com tots
Com fins i tot tu i jo ens imaginàvem

I és la distància, és allò desconegut
Innominable, que se m'escapa
I ara em pregunto si no hagués pogut seguir
Si no era més fàcil del que em pensava

Abraçaria una altra oportunitat
Si un altre tren fes la parada
L'agafaria sense dubtar ni un moment

Ni un moment
Ni un moment

Fins al final d'aquest viatge