Preludi

Un dia somií que era una abella
I, papallonejant per l'hort del cel
Anava d'una estrella a una altra estrella
A volves d'or collint la dolça mel

Anava del clavell a la vidalba
De l'herba de la creu als romanins
Il·luminats per la claror de l'alba
Que no han vista jamai nostres matins

Ací em somreia una gentil poncella
Que, esbadellant-se, es convertia en flor
En flor del paradís, sempre novella
Que feia cada dia nova olor

D'un misteri volava a altre misteri
D'una amor robadora a un altra amor
Com un pit se m'obria l'hemisferi
Deixant-me beure en lo diví tresor

Vola que vola de la rosa al lliri
De flor en flor seguia jo el verger
Del nèctar regalat fent lo captiri
Entre càntics i música i plaer

Fer-ne volia una rosada bresca
Per dir "Preneu-ne" a mos amics del món
"Preneu-ne un rajolí, d'eixa mel fresca
De l'alt verger on mes delícies són"

Mes ai, mes ai! Quan a plaer brescava
Caigut sobre la terra em despertí

I, en comptes de la bresca que us baixava
Sols trobo les cançons que veus aquí
I, en comptes de la bresca que us baixava
Sols trobo les cançons que veus aquí
Que veus aquí