Il Somiatruites

Hi ha una escola perduda allà al mig del Montseny
on només estudien els nens,
on només estudien els nens,
que somien amb truites
es la escola dels somiatruites
es la escola dels somiatruites
on només estudien els nens,
que somien amb truites
I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales
I a mitja nit despegava i volava i volava i volava
I la Lídia somiava que el seu novio era un llop
I es passaven les nits senceres udolant sota la lluna plena
I així ho feien aixi

I la Fina somiava que respirava sota del aigua
I mai s'ofegava i es feia unes arrencades
amb perles marines
Ah i a més a més era intima amiga dels dofins
i els taurons i les gambes
I la Marta que somiava que la terra era quadrada
I se n'anava a passar les vacances a una altra galàxia.
I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada
al rei de España
I el Gerard que somiava que era el Gerardque somiava
que era el Gerard que somiava
Ah i la Joana somiava que el seu pare mai la pegava
I la Roser que somiava que sa mare mai la renyava
I la Cristina que se n'anava xino xano a la Xina
i parlava xines de la Xina xin xinu xines chau xing
xan cau xin joi xin joing...
I l'Albert que somiava i somiava i somiava i somiava
i de tant que somiava
i a la escola esclar mai s'hi presentava
pero la mestre mai li posava una falta
i sempre l'aprovava
i es que l'Albert estudiar no estudiava
pero somiar carai si somiava
carai quina seyoreta que simpatica que era
que somiava que era una marreca i cantava com una
gitaneta a les nits de lluna plena
Lailolai.
I es que hasta el conserge pintava escoles sense muralles,
ni clases, ni reixes, ni mestres ni tonteries d'aquestes
nomes finestres obertes
per on feien carreres els somnis
dels nens i les nenes
i mentrestant la Fina nedava amb sirenes
Glu, glu, glu, glu