Poema

Passo la mà pel llom de les muntanyes
Alço la pell del mar i toco el dins
Tèbiament acollidor de l'aigua
Apamo places i carrers i sóc el vent
Que emmotlla tantes sines joves

Bec una embosta d'aigua en cada fons
I em rento els ulls en totes les rieres
Palpo l'escorça d'arbres seculars
I faig empelta en els plançons més joves
Tusto l'espatlla dels que passen

Tinc un gest d'adéu per aquells se'n van
I un gest de benvinguda pels que tornen
Cullo grapats de terra i amb les mans
Molles de pluja els dono forma i vida
Escric a les cruïlles dels camins

Senyals secrets i xifres amb enigma
I esborro rastres comprometedors
Damunt la sorra de totes les platges
Encenc, de nit, torxes pels navegants
Quan s'apropa el mal temps brando campanes

Però si cal congrio tempestats
Amb un sol gest desmesurat i tràgic
Empunyo relles, fuetejo el vent
Recullo xarxes, grimpo a les bastides
Hisso banderes, faig sonar batalls

Afollo nius, disperso boira baixa
Truco a les portes, redacto pamflets
Meno tractors, acompasso les danses
Martellejos l'enclusa, faig, desfaig
Obro, tanco, enderroco, construeixo

Lligo i deslligo i fujo i torno i vaig
I vinc i caic, però m'aixeco
I, en acabat, deso de nou la pàtria
Que és petita i l'estimo
En un racó resguardat i discret del guarda-robes

I torno al llit, on passo mitja vida
I reposo una mica i tanco els ulls
Perquè els records no fugin tan de pressa
Després, del llit estan, sol i enyorós
Escric aquest poema