Gelosia

Fill de la mar, no voldria mai perdre cap de ses coses que m'estim tant de tu
Tens as voltant, llocs amb ganes de vendre, més et vull lliure, propietat de ningú
I marquen preu, a ses tanques i uastres, posen barreres i retallen el camp
Per tot arreu, t'omplirien de cases, fins ses voreres, que hi ha devora la mar

Em sent gelós illa nostra des tamarells i des horts
Des blau marí que t'envolta, de ses porxades des llocs
Quan veig ses barques de pesca, per tantes cales i ports
Enyor es pous d'aigu fresca i ses finestres en pont

Fill de la mar, no voldria mai perdre, cap de ses coses que m'estim tant de tu
I marquen preu, a ses tanques i uastres, només et vull lliure, propietat de ningú

Em sent gelós des teus pobles de ses tempestes d'hivern
I de sa gent qui fa noble es nostro idioma matern
De s'àguila peixatera, que nia dalt des fusters
Quan guaita sa primavera, a nes portal des carrers

Em sent gelós terra aimada, de ses sonores cançons
Que et fan besar ses onades a cops de vent amorós
De s'aire fresc que davalla, pes canalos des barrancs
Des bes que em fas estimada, us vull així per molts d'anys