A La Taverna Del Mar

A la taverna del mar hi seu un vell
Amb el cap blanquinós, deixat anar
Té el diari al davant perquè ningú no li fa companyia

Sap el menyspreu que els ulls tenen pel seu cos
Sap que el temps ha passat sense cap goig
Que ja no pot donar l'antiga frescor d'aquella bellesa que tenia

És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota
És vell, prou que ho sent cada instant que plora
És vell, i té temps, massa temps per a veure-ho
Era, era quan era ahir encara
Era, era quan era ahir encara

I se'n recorda del seny, el mentider
Com el seny que li va fer aquest infern
Quan a cada desig li deia, "demà tindràs temps encara"

I fa memòria del plaer que va negar
Cada albada de goig que es va frenar
Cada estona perduda que ara li fa escarni
Del cos llaurat pels anys

És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota
És vell, prou que ho sent cada instant que plora
És vell, i té temps, massa temps per a veure-ho
Era, era quan era ahir encara
Era, era quan era ahir encara

A la taverna del mar, hi seu un vell
Que, de tant recordar, tant somniar
S'ha quedat adormit damunt la taula
Damunt la taula