Esbarzers
L'olor a podrit de València em posa calent
Expulsat per l'arc de l'estació de tren
Sóc l'últim passatger a l'andana dels teus ulls
L'última, xusta, banyà, rosella xafigada
Qui collons ha apagat la llum?
Carn de rodalia i AP7
Set voltes per setmana m'enamore del teu peu esquerre i veig
Com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig
L'aguante i el tire cap amunt, ou yeah
A la punta de la llengua tenia un tros de Venus
Que m'ixia de la boca cada volta que l'obria
A la punta la llengua tenia un tros de Venus
Que m'ixia de la boca cada volta que l'obria
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer
Allí es sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers.
"Incar-me" un garrot i volar, descivilitzar-me
Aprendre a estimar les tares, les turbulències
Descobrir-nos poc a poc les carències.
Cuidar als amics com em cuiden ells a mi
Contar-nos les misèries amb formatge pa i vi.
Esnifar la vida amb "turulo" compartit
Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits.
Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues
Raconets ocults, cicatrius i tatuatges.
Soltaves poesia en totes les mirades
Jo tenia les entranyes plenes de deixalles.
I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
Que m'eixia de la boca cada volta que l'obria.
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí es sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers.
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M'acoste allí quan mor el dia
I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus.
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí es sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers.
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M'acoste allí quan mor el dia
I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus.
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí es sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers.
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M'acoste allí quan mor el dia
I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus.
Expulsat per l'arc de l'estació de tren
Sóc l'últim passatger a l'andana dels teus ulls
L'última, xusta, banyà, rosella xafigada
Qui collons ha apagat la llum?
Carn de rodalia i AP7
Set voltes per setmana m'enamore del teu peu esquerre i veig
Com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig
L'aguante i el tire cap amunt, ou yeah
A la punta de la llengua tenia un tros de Venus
Que m'ixia de la boca cada volta que l'obria
A la punta la llengua tenia un tros de Venus
Que m'ixia de la boca cada volta que l'obria
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer
Allí es sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers.
"Incar-me" un garrot i volar, descivilitzar-me
Aprendre a estimar les tares, les turbulències
Descobrir-nos poc a poc les carències.
Cuidar als amics com em cuiden ells a mi
Contar-nos les misèries amb formatge pa i vi.
Esnifar la vida amb "turulo" compartit
Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits.
Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues
Raconets ocults, cicatrius i tatuatges.
Soltaves poesia en totes les mirades
Jo tenia les entranyes plenes de deixalles.
I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
Que m'eixia de la boca cada volta que l'obria.
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí es sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers.
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M'acoste allí quan mor el dia
I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus.
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí es sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers.
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M'acoste allí quan mor el dia
I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus.
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí es sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers.
Quan isc a buscar l'alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M'acoste allí quan mor el dia
I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus.
Credits
Writer(s): Arnau Gimenez Sanchez, Marcos Ubeda Faus, Jose Ramon Nadal Sendra, Salvador Bolufer Sendra, Alejandro Segui Ruiz, Jorge Marti Azara, Pere Joan Pons Cambrils, Joan Marc Perez Girau, Eduardo Torrens Sendra
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
Other Album Tracks
Altri album
- La Polseguera (Remasteritzat 2024)
- De Cara a la Paret (Remasteritzat 2024)
- Camals Mullats
- Batalles i Cançons
- L'Última Volta en Concert (Live)
- Camals Mullats en Concert (Live) - Single
- Esbarzers en Concert (Live) - Single
- Colpeja Fort en Concert (Live) - Single
- Colpetja Fort en Concert (Live) - Single
- La Polseguera
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.