La Sort dels Esquerrans

Si fa uns anys
Hagués sabut
Que avui no
Tindria res al banc
No hagués anat
Tantes nits a exercir la luxúria
A l'hostal del costal

Però avui diu
Que en té prou
Assegut a la roca, al mar
Esperant, ningú sap el què
Mentre glopeja un whisky en got baix

Té la certesa
Que viurà per molts anys
També té un balcó
Amb moltes plantes
Té l'amor propi
A tocar a peu de platja

Té alguns defectes
Que ja no resoldrà
Quatre amics amb qui
Juga a cartes
Té també el riure
D'aquests que s'encomana

Si la mort
Treu el cap
Partirà sense grans comiats
Amb la barca i el whisky amb got baix
Per brindar a la vida i donar el cos al mar

Riu i no
Li sap greu
Quan diu que ha confós el sexe per l'amor
Ha temptat la sort i el destí
Qui no s'equivoca és perquè no vol

Té la certesa
Que viurà per molts anys
També té un balcó
Amb moltes plantes
Té l'amor propi
A tocar a peu de platja

Té alguns defectes
Que ja no resoldrà
Quatre amics amb qui
Juga a cartes
Té també el riure
D'aquests que s'encomana



Credits
Writer(s): Andreu Rife I Oro, Roger Pi I Sarda, Daniel Prat Vives, Carlos Rivero Palomino, Raul Juan Garcia
Lyrics powered by www.musixmatch.com

Link