A Poc A Poc Vaig Dibuixant

No sé quants eren,
però no eren molts.
Entre carrerons
intentaven fugir del món,
i sempre acabaven
entre fum i cançons.

Es peus gelats trepitgen
es fred d'aquest hivern.
Es cap calent
i es vidres estellats.

Caminant per un carreró estret,
sa boira als ulls
no em deixa veure sa llum
d'un cap de cantó.
Fa fred i no puc reaccionar.
Són negres ets ulls que veig?
No sé si els tu.
Es cabells damunt s'esquena,
sa roba banyada i salada.
Ets ulls lluents
i es vidres entelats...

A poc a poc vaig dibuixant
es meu amor de blanca pell
i no em deixaré cap detall.
Ets més hermosa que mil ocells.

T'agrada pensar que es meus ulls
te llepen es pits.
Saps que t'estim
que mai no estaré amb tu.
Que cada capvespre esper
entre ombres i fum.
Que cada vespre estic
entre ombres i fum.



Credits
Writer(s): Cristofol David Juanico Alzina, Carlos Pons Sintes, Sebastian Saurina Mesquida, Jesus Moll Juaneda, Vicente Fontestad Vicent, Vicente Fontestad
Lyrics powered by www.musixmatch.com

Link