Cançó de Joanot

El món està ple de vileses
Els homes són llops o taurons
Tothom vol anar a queixalades
Només sobreviuen els bons

La por va impregnant aquest aire
La mort se t'enganxa a la pell
I tots van caient massa joves
Però jo sóc més viu que tots ells

Veig la mort i l'oloro
Moc les mans i la palpo
Trec la llengua i la tasto
Sé prou bé quin gust té
Sé prou bé quin gust té

Quan escolto li sento
El soroll de les barres
Miro i veig com vigila
Sempre a punt de segar
Sempre a punt de segar

El mar s'agita amb la lluita
Dels moros contra els cristians
La creu contra la Mitja lluna
I jo entremig de dos mons
Són dos déus que s'enfronten
I que busquen la mort

I jo enmig de la lluita
Em mantinc sempre a port

La mort porta una capa blanca
I a tots ens hi vol abrigar
Però jo li endevino les passes
I sé que me'n puc escapar

Amb la mort tinc un pacte
I hem estat sempre en paus:
Jo compleixo el meu tracte
I ella em dóna les claus
I ella em dóna les claus!
I ella em dóna les claus!

Les claus! Les claus! Les claus!



Credits
Writer(s): Jorge Angel Guimera, Anna Rosa Cisquella Passada, Miguel Periel Mitjana, Joan Lluis Bozzo Duran, Francesc Xavier Bru De Sala I Castells, Albert Guinovart Mingacho
Lyrics powered by www.musixmatch.com

Link