Així És la Vida

No som nosaltres els qui fem les coses:
Podem desitjar, podem demanar...
I la vida decideix el que ens pren i el que ens dóna
I la vida decideix el que ens ha de passar

Així és la vida dins la nostra bola de vidre
Amb trossets de purpurina:
Estem allà ben quiets veient passar els dies

I tu i jo ens hem trobat en aquesta bola
Gairebé sense ni haver-ho triat
Tu i jo en una esfera que no rodola
On ens limitem a acceptar el que ha de passar

Així és la vida dins la nostra bola de vidre
Amb trossets de purpurina:
Estem allà ben quiets veient passar els dies
Estem allà ben quiets i, quan algú ens mou
De sobte plou (de sobte plou)

I ens expliquem acudits quan no hi ha ningú a prop
I ens imaginem que aquest líquid té gust de xarop
I de vegades llegim els títols dels llibres del costat
I de vegades recordem el lloc on vam ser comprats

Així és la vida dins la nostra bola de vidre
Amb trossets de purpurina:
Estem allà ben quiets veient passar els dies

Som en un menjador on la gent surt i entra
Amb arrugues als dits d'estar sempre en remull
Som en el nostre minúscul món on res no ens desconcentra
Perquè ens hi van col·locar mirant-nos als ulls

Així és la vida dins la nostra bola de vidre
Amb trossets de purpurina:
Estem allà ben quiets veient passar els dies
Estem allà ben quiets i, quan algú ens mou
De sobte plou

Quan algú ens mou
De sobte plou
Quan algú ens mou
De sobte plou
Quan algú ens mou
De sobte plou