Menuda

Pensa en mi, menuda, pensa en mi
Quan les bruixes t'esgarrapin de matí
No et faré més tebi el fred
Ni més dolç el cafè amb llet
Però pensa en mi
Menuda, pensa en mi

Pensa en mi quan no t'arribi el sou
O quan t'arrambin en el metro a quarts de nou

I porta'm
Brodat a la teva brusa
O pintat en el teu somriure vermell
Gronxa'm
De les teves arracades
Volta'm amb els teus anells

I deixa'm venir amb tu, deixa'm venir
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar
Menuda, entre goix i pena

Abraçat contra el poema
Que llegeixes d'amagat

Badallarà mandrosa la ciutat
Quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx
I t'espolsis els ocells
Que fan niu dels teus cabells
Et diu al cor
Que l'ocell engabiat, mor

Ells em duen a les plomes somnis i batecs
Quan colpegen els meus vidres els seus becs

I em conten
La història blanca i menuda
Que entre quatre parets es marceix
Piulen
Que es mor la primavera
Quan no pot anar a passeig

I deixa'm venir amb tu, deixa'm venir
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar
Menuda, i encen la cara

Pensa que tenim encara
El camí dels teus ocells
Per a volar-lo tu i jo amb ells