La Cançó de la Rebequeta I el Moscatell

Curiós, qui ho hagués dit
Que una musa em fes patir tant
Que aquella nena d'ulleres que em feia crits
Avui seria una dona gran

I ens escrivim, mentre es fa de nit
Tu prens la fresca i jo tinc calor
I el concepte de musa pren molt sentit
Quan del que em dius en faig una cançó...

I a la ciutat van passant els dies
I l'estiu que es va apagant, es fa tardor

Així que corre, posa't rebequeta
Que el fred apreta
I en aquest balcó se't gelarà la pell
Corre, beu una miqueta
Que la sed apreta
I les muses també beuen moscatell

Curiós, qui ho hagués dit
Que amb els anys ens faríem grans
I la nena d'ulleres que em feia crits
Avui seria tan important

I no ho entenc, però ja m'és igual
Ets tan bonica que perdo el nord
Per mi ets la musa perfecte en un pedestal
I jo l'ingenu que creu en l'amor...

I en els petons, i en el teu somriure
I en aquelles nits d'agost
Que ja no hi son...

Així que corre, posa't rebequeta
Que el fred apreta
I en aquest balcó se't gelarà la pell
Corre, beu una miqueta
Que la sed apreta
I les muses també beuen moscatell

Corre, posa't rebequeta
Que el fred apreta
I en aquest balcó se't gelarà la pell
Corre, beu una miqueta
Que la sed apreta
I les muses també beuen moscatell
I les muses també beuen moscatell