L'horitzó sorprès

De matinada, quan surt l'albada
neix una llum rere les onades.
Horitzó sorprès
pel reflex de cadàvers;
fruit d'ofuscacions de gent.
Tants somriures soterrats
en el desànim
d'éssers innocents.

És la nostàlgia qui s'apodera
dels sentiments de gent que val.
Preguntant al sol
si val realment la pena;
qüestionanet cada moment.
Desitjant la pau
abans que quedar enrere;
crec que hi som a temps.

De matinada, quan tot s'amaga
tots parem quiets; el cap sota l'ala.
Amb els ulls tancats
i els cinc sentits en vela
respirant l'alè d'argent.
Invertint la realitat
d'un món possible
que flota als quatre vents.



Credits
Writer(s): Lluis Maria Cartes Ivern
Lyrics powered by www.musixmatch.com

Link