Amnèsia - Live

Sense por, amb els ulls tancats, tot, desapareix
i tot el que has pensat ja no existeix.
Continues adormit amb el volum avall,
les boques parlen sense fer soroll.

Ja no et pots fer enrere
però pots anar endavant,
només tu sembles escoltar,
al trànsit del matí,
remors d'un mar llunyà.

I a la nit no acaba el dia,
el cel un full en blanc
i un batec dins el cap.
Les paraules ja se'n van.

Com bombolles de sabó, només mullen la pell,
un globus aerostàtic, és on ara vius,
les paraules que has sentit, que tant t'has estimat,
les tapen els tractors de la platja de Pals.

Ja no et pots fer enrere
però pots anar endavant,
només tu sembles escoltar,
al trànsit del matí,
remors d'un mar llunyà.

I a la nit no acaba el dia,
el cel un full en blanc
i un batec dins el cap.
Les paraules ja se'n van.

Quan et decideixis,
obre els ulls i digue'm
que avui no és un miratge.

I a la nit no acaba el dia,
el cel un full en blan
i un batec dins el cap.
Les set de la matinada,
les paraules tornaran.