El Pages

En Joan era un pobre pagès
Ell sempre humil, ell sempre honest
Vivia amb l'hermosa Maria
I ho feia tot perquè sempre mengés

En canvi en Lluís era molt ric
A ell mai no li va faltar de res
Com si tot el que ell volgués
En dir-ho, als peus ho tingués
I és que uns tant
I altres tant poc
Però tots feliços tal com són

Un dia el Lluís es va creuar
Amb la Maria passejant
I enamorat es va jurar
Pagar per ella el preu més alt

I en aquells temps va haver una guerra
En Joan jove i fort per força va marxar
En Lluís no era apte per morir
Això és una merda, tio has d'aguantar
Tot era estrany en els seus ulls
La por, l'odi, la tristor

I la Maria se'l va mirar
Com si ja no pogués veure'l mai més
Llavors el Lluís va aprofitar
I a la Maria va comprar, i li va dir
Sé que m'estaves esperant, jo no t'havia oblidat
Jo et puc donar tot el què vols
Tinc tot el què puguis desitjar
Sé que m'estaves esperant, jo no t'havia oblidat
Jo et puc donar tot el què vols
Tinc tot el què puguis desitjar

Agafa'm de la mà, corre i no t'ho pensis massa
Que et donaré el què vols, si no ho tens en aquesta casa
Jo sé el que tu vols i tu fa temps que ho desitjaves
Pensa el què faràs i com viuràs a partir d'ara

El Joan no tornarà, és el seu fi. Jo ja ho sabia
Si fos tu "sí" diria i no m'ho pensaria més
Jo et dono flors i joies, festes criats i vestits
Jo et cobriré d'or, plata, bons perfums i Weiss do Frings

I la Maria, se'l va mirar
I de la mà el va agafar
Anava tot cega amb tants regals
Que sense pensar-s'ho, del Joan va passar! i li va dir
Jo en tu ja no et puc esperar, tu em fas patir i treballar
Ell tot el dia juga amb mi, bona sort que l'hagi trobat
Jo en tu ja no et puc esperar, tu em fas patir i treballar

Ell tot el dia juga amb mi, bona sort que l'hagi trobat
Aquell pobre pagès sabia que anava a morir
Llavors va dir: "si em moro, tu també et mores amb mi
La va esperar a les fosques al carrer tota la nit
Quan ella va sortir la va matar sense patir
Amb la mateixa arma es va fer ell un tret al cap
Va caure estès a terra amb la Maria al seu costat
La conya de la història amics meus reflexioneu
No és que en Joan morís, sinó que el Lluís està de peu

I el Lluís se'ls va mirar
Va ser d'aquells dies que més va plorar
Sol es trobava amb els seus calés
Per molts que en tingués, massa car per ell, i es va dir
Segur que algú m'està esperant, això ho oblido jo demà
A moltes noies puc comprar, no importa a qui hagi de trepitjar
Segur que algú m'està esperant, això ho oblido jo demà
A moltes noies puc comprar, no importa a qui hagi de trepitjar