No n'hi ha prou amb estimar-se molt

Des de l'estanc
On estava comprant
Un paquet de quitrà i nicotina

Vaig sentir en sec
Una veu que conec
I al girar-me et vaig veure tan lluny

Hagués pogut
Saludar-te tossut
I saber si et faig mal quan em mires

No vaig fer res, amb el temps he après
Que no n'hi ha prou amb estimar-se molt
No n'hi ha prou amb estimar-se molt

Encara dorms al portal
Mentre jo
He aparcat el cotxe en doble fila

Avui fas anys
I he volgut regalar-te
Aquell disc que escoltàvem tots dos

Te l'he deixat
Al costat d'aquest sac
Que ara et tapa el fred que fa aquests dies

I, en dir-te adéu, t'he cantat ben fluixet
Que no n'hi ha prou amb estimar-se molt
No n'hi ha prou amb estimar-se molt

I algú que ens coneix de fa temps
Va pintant amb tinta invisible
Llocs i paraules
Que només tu i jo podem detectar

Just al davant
Del caixer d'aquell banc
Que em fot mà amb el millor dels somriures

Pago distret
L'integral de fuet
A un cambrer que té la dona lluny

Del fons del bar
Una veu benestant
Diu "menys moros i més policia"

I, al mateix temps, un avió escriu al cel
Que no n'hi ha prou amb estimar-se molt
No n'hi ha prou amb estimar-se molt