Mentides

Mentides, són mentides, diuen que tots som iguals davant la llei
Mentides, són mentides, diuen que tots som iguals davant la llei
Mentides, són mentides, diuen que a Barcelona tots som ciutadans
Mentides, són mentides, sou ciutadans, són mentides

Diuen que som ciutadans, que tots som importants
Que compten amb nosaltres que no només som votants
Que no som pas estranys, desconeguts en cap cas
Però a l'hora de la veritat on foteu les promeses
Les ajudes, les reformes, els salaris són de broma
Les pensions que mai no donen i pel carrer sabeu que hi dormen
Com pot ser això què no hi toques?, Com pot ser això què no hi toques?
L'estat del benestar amb el que vàreu fanfarronejar
On ha anat a parar que declaràveu la guerra
Quan al món vau aterrar, la prepotència vau mostrar
Si el petroli va embrutar, la sanitat vau tacar
I les reformes salarials?
Patètics polítics si això és una bacanal
I una nova visió de l'estat
Patètics polítics si això és una bacanal
Mentides, són mentides, diuen que tots som iguals davant la llei
Mentides, són mentides, diuen que tots som iguals davant la llei
Mentides, són mentides, diuen que a la Garriga tots som ciutadans
Mentides, són mentides, sou ciutadans son mentides

Per tu és un idil·li,
BCN capital de l'especulació per mi un cementiri
Enterrant en vida els jugadors de la partida, quin deliri!!
En aquesta ciutat presó no hi ha ningú que respiri
Millor serà que oblidi i que marxi a l'exili
Per això em faig de la tinta un refuig
Una zona d'acollida per aquell qui fuig
I mostra el rebuig i no aclucar els ulls
Al gris que empresona els seus ulls
Entre les vostres sobres...
(I entre les vostres obres) Entre les vostres obres hi ha vides mortes amagades a les ombres...