Vaig Aprendre

I així és com ho recordo
Va ser un nen que estava perdut al desert
I amb la seva manera d'entendre les coses
De cop se'm va obrir un univers

Potser només va ser un somni
A causa dels deliris de la set
Però alguna cosa dins meu es va moure
Al sentir la rialla d'aquell nen

I allà vaig aprendre
Que tot depèn de mi
I que tots tenim un petit príncep a dins
Només cal voler-lo sentir
I allà vaig aprendre
Que l'essencial és invisible als ulls
Que aprendre a estimar i ser feliç
És el que vull

No sé si va ser real
Quan em parlava de roses i de baobabs
O de guineus que eren amics increïbles
Quan es deixaven domesticar

No responia a les meves preguntes
I em regalava un silenci inquietant
Em vaig anar fixant amb les coses petites
Que són en realitat les mes importants

I allà vaig aprendre
Que tot depèn de mi
I que tots tenim un petit príncep a dins
Només cal voler-lo sentir
I allà vaig aprendre
A mirar-me el món d'una manera diferent
I això ho va fer ell

I allà vaig aprendre a recordar
Que jo també vaig ser un nen
És el que ens passa a les persones grans
Que sovint ens n'oblidem
I allà vaig aprendre
Que l'essencial és invisible als ulls
Que aprendre a estimar i ser feliç
És el que vull
I ell va ensenyar-m'ho com ningú