L'Arbre del Demà

En una taverna del casc antic del poble
Veiem passar la nit entre les dents del Pedraforca
La vida és un glop i, com el te, pot semblar amarg
Avui bevem a poc a poc, no ens ofeguen els anys

Somriu, que estem vius! I ajuda'm a mirar
A entendre aquest món, que no em vull sentir estrany
Vull desprendre'm de tot, carregar al meu llom
Allò que no pesa, les idees, i els detalls

Crido, pel batec que aquesta pàtria implora
Plora, pel bressol i el cant dels qui vindran
Arran, com la sega d'or dels nostres camps
Dorm, i desperta't molt més fort

Arribaran poetes per camins sense asfaltar
Al teu ventre creixerà el futur
Podràs tocar els estels, i t'hi voldràs gronxar
En peu de guerra, tancaràs els ulls

Arrelarà a dins teu, l'arbre del demà

Vull aprendre de tu, dels mapes que hem marcat
A la nostra pell, mig del camp, mig de la mar
Com la pedra de riu, vaig lent per anar lluny
Sigues l'aigua que m'empeny, sigues delta, sigues vall

Crido, pel batec que aquesta pàtria implora
Plora, pel bressol i el cant dels qui vindran
Arran, com la sega d'or dels nostres camps
Dorm, i desperta't molt més fort

Arribaran poetes per camins sense asfaltar
Al teu ventre creixerà el futur
Podràs tocar els estels, i t'hi voldràs gronxar
En peu de guerra, tancaràs els ulls

Arribaran poetes per camins sense asfaltar
Al teu ventre creixerà el futur
Podràs tocar els estels, i t'hi voldràs gronxar
En peu de guerra, tancaràs els ulls

Arrelarà a dins teu, l'arbre del demà