A Miguel Hernández

Assegut a sobre dels morts
Que han emmudit des de fa dos mesos
Beso sabates buides
I empunyo rabiosament
La mà del cor
I l'ànima que el manté

Que la meva veu pugi a les muntanyes
I baixi a la terra i retroni
Això vol la meva gola
Des d'ara i des de sempre
Des d'ara i des de sempre

Apropa't al meu clam
Poble de la meva llet
Arbre que amb les teves arrels
Encerclat em tens
Que sóc aquí per a estimar-te
I aquí estic per a defensar-te
Amb la sang i amb la boca
Fidel com dos fusells

Que la meva veu pugi a les muntanyes
I baixi a la terra i retroni
Això vol la meva gola
Des d'ara i des de sempre
Des d'ara i des de sempre

Si he sortit de la terra
Si he nascut d'un ventre
Dissortat i amb pobresa
No ha sigut sinó per a fer-me
Rossinyol de les desgràcies
Ressò de la mala sort
I cantar i repetir
A qui ha d'escoltar-me
Quan a penes, quan a pobres
Quan a terra em refereixi

Encara que et faltin les armes
Poble de cent mil poders
Que no defalleixin els teus ossos
Castiga a qui et malfereix
Mentre et quedin punys
Ungles, saliva, i et quedin
Entranyes, cor, budells
Motius de lluita i dents

Fort com el vent fort
Lleu com l'aire lleu
Assassina a qui assassina
Avorreix a qui avorreix
La pau del teu cor
I el ventre de les sàvies dones rebels

Que no et fereixin per l'esquena
Viu cara a cara i mor
Amb el pit davant les bales
Ample com les parets

Canto amb la veu de dol
Poble de mi, pels teus herois:
Les teves ànsies com les meves
Les teves desventures que tenen
Del mateix mineral el plor
Les penes del mateix metall
I de la mateix fusta
El pensament i el front
El teu cor i la meva sang
El dolor i les ferides

Avantmur del no-res
Em sembla aquesta vida
Sóc aquí per a viure
Mentre l'ànima em soni
I aquí estic per a morir
Quan m'arribi l'hora
En les fonts del poble
Des d'ara i des de sempre
Diversos glops és la vida
Un sol glop és la mort