El Reflexe

Atacs de pànic, d'ansietat bloquegen els canals
Pels mals de cap, de mans i peus haurem de descansar
Tirats al terra contemplant cabòries del passat
I per l'amor de la família que ens tornarem a aixecar
Perquè la vida és amiga i enemiga
I haurem d'aprofitar l'aprenentatge que ella ens brinda
Canalitzant les hosties i els petons de forma productiva
Fàcil és omplir-se de merda, difícil és somriure
Igualment somric encara que estigui fet pols
Perquè el polsim d'estrella és el rostre del que som
La pols de l'ànima que et trobes quan t'obres el fons
La part de tu que quan se'n va, se'n va algú que estimes molt
Vaig abandonar els humans, vaig anar-me'n amb els fongs
Fredolics i rovellons, vam fer rimes i Hip Hop
Estirat sobre la molsa mentre veiem sortir el sol
Em van fer preguntes sobre el que era el nostre món
I no sabien que era el temps, ni el bé, ni el mal
Ni el sentit d'avorriment, ni una situació frustrant
No entenien el neguit de barallar-se entre germans
Per la llei de trepitjar-se per poder-se fer més gran
La veritat és que no sabia que contestar
Seria posar en debat els meus dubtes existencials
O aprofitar i obrir-me com no ho havia fet mai
Potser les seves preguntes eren respostes que estava buscant
No toquis la mel, no truquis al cel
Fonem-nos dins la brasa amb la dansa de l'infern
El dolor està en la ment i l'element serà el plaer
És la nostra elecció fer de les penes el nostre poder
No toquis la mel, no truquis al cel
Fonem-nos dins la brasa amb la dansa de l'infern
El dolor està en la ment i l'element serà el plaer
És la nostra elecció fer de les penes el nostre poder
Estic en un mar de culpes, en un oceà de dubtes
On la immensitat m'atrapa i aquest noi ja no sap el què busca
No sap si continuar endavant el salvarà
O necessitarà parar a descansar utilitzant excuses
Em vaig abraçar un arbre i em va dir que era el meu pare
Em vaig abraçar a un altre i em va dir que era ma mare
I jo plorava com un nen, no entenia el que passava
Era una feliç nostàlgia, una situació estranya
Les ones del rierol feien la forma d'una cara
Era la d'un vell ferit rient-se del nen que plorava
Aquella aigua era el riu dels somnis que corrien lliures
La connexió dels meus temors quedava escrita en un llibre
Fet amb la fusta d'aquell roure mil·lenari
Fruit de la seva matriu, nodrit per un riu viu i savi
Capaç de fer-me envellir i enllestir el meu calvari
Capaç de despullar-me i quedar-me amb lo necessari
No toquis la mel, no truquis al cel
Fonem-nos dins la brasa amb la dansa de l'infern
El dolor està en la ment i l'element serà el plaer
És la nostra elecció fer de les penes el nostre poder
No toquis la mel, no truquis al cel
Fonem-nos dins la brasa amb la dansa de l'infern
El dolor està en la ment i l'element serà el plaer
És la nostra elecció fer de les penes el nostre poder