Atomosfera

Amb cera d'espelma i sang als meus dits
Surt la cançó que ara canto per dins
No sento ni el plor ni la por ni el perill
Ni la forca, ni l'horca avorten el crit

Ara estic assegut, decebut el camí
Tinc un embut que no em deixa sortir
Avanço i deixo enrere el temps i l'espera de tot el que escric

Ara sona l'atmosfera que no espera ser verí
Atrapo la guineu que va deixar de ser feliç
Sentint-se enlluernada pels diners i l'embogia
Fent de luxe la brutícia per omplir tot un abric

Ara para sola, maca, el para-sol d'un amic
Busca companyia de l'amor que no ha nodrit
Ara es troba nua, té fred a la cua, la mirada crua
Ha penetrat a la que presumia, és un avís

Només té a dos peus i voluntat per escollir
Empremtes de les seves mans no pintaran el seu destí
El pes de la mentida guiarà la seva vida
Per confiar més en el cos i no pas en l'esperit

Resiliència
Sobreposar la seva llum sobre la fosca planitud
Per afrontar la tònica de la latència
El compromís de la matèria amb l'esfera etèria
Amb l'espera eterna va causar la inèrcia

De seguir cremant i rebutjant la vida
No sabia si la vista que tenia era un regal de la ciència
Ella no para desapareguda encara està desperta
Beu de la font de la bèstia

Estic fora d'aquest mur
Mirant-me de lluny
El mirall d'aquests ulls

Estic fora d'aquest mur
Mirant-me de lluny
El mirall d'aquests ulls

Estic fora d'aquest mur
Mirant-me de lluny
El mirall d'aquests ulls

Estic fora d'aquest mur
Mirant-me de lluny
El mirall d'aquests ulls

Nascut a Barcelona, sóc un llop de carrer
Em diuen Senyor Oca, sóc un Aneguet Lleig
M'enamoro del silenci i del cant dels ocells
La teva mirada m'acarona no m'oblidaré

Recordo les persones que van clavar el ganivet
La sang se m'evapora quan revisc aquell moment
L'amor està per sobre,quan et vegi et picaré l'ullet
Venjança no perdona, la balança revela el secret

Et veig amb la carona que tens ganes de plorar
Estàs arrepentit perquè has ferit el teu germà
Pots demanar perdó o la tardor no arribarà demà
Para de pregar a ta mare, mira'm a la cara

Va calla que que ara va de sentiments en acceptar
La teva puta mentida encara la pura veritat
Sóc una persona tant tonta que sé perdonar
Enfronta la teva desgràcia i et tornaré a abraçar

És l'evolució de la involució
Anem cap enrere, la pera s'adorm
A la font de la vida només raja whisky
Permete'm que visqui en un món interior

Fora de tot, a la vora del gorg
On la matèria no es fon
Però quan torno altre cop
Revisc el meu odi i

Dono a la mare natura fum
Roba la vida, la ferida, com a la llum
Fora de l'hora, a la vora del penya segat apunt
Brota la mentida, levita davant els ulls
Es para la veritat i s'apaga davant el full

La vida té punts morts i la mort té punts vius
La vida té punts morts i la mort té punts vius
La vida té punts morts, la vida té punts vius
La vida té punts morts i la mort té punts vius

Estic fora d'aquest mur
Mirant-me de lluny
El mirall d'aquests ulls

Estic fora d'aquest mur
Mirant-me de lluny
El mirall d'aquests ulls

Estic fora d'aquest mur
Mirant-me de lluny
El mirall d'aquests ulls

Estic fora d'aquest mur
Mirant-me de lluny
El mirall d'aquests ulls