D'un Any

Absurdament el cel s'omplia de jardins
Esclataven les altes carcasses de les falles
Tota València era una foguera alegre
Ens donava la festa i la fàcil metàfora

Jo cenyia la teua cintura en la penombra
Jo respectava el teu silenci dolorós
Músiques populars pujaven per les cuixes
S'obrien damunt nostre els jardins instantanis

Jo assumia una amarga responsabilitat
Assistia en silenci al teu amarg silenci
Recolzats en el ferro de la barana
Véiem la ciutat com un bosc

Vacil·laven els llums dels castells en els teus ulls de plant
Plens de llàgrimes
No cenyia la teua adorable cintura
L'un al costat de l'altre, contemplàvem València
Vaig sentir el teu braç que buscava el meu braç

Fa deu anys, fa vint anys, fa trenta anys
Ja no ho sé. Era en una terrassa humil en els afores
Tots els veïns pujaren i miraven València
Els agradava molt la nit de Sant Josep

Absurdament el cel s'omplia de jardins
Esclataven les altes carcasses de les falles
Tota València era una foguera alegre
Ens donava la festa i la fàcil metàfora

Jo cenyia la teua cintura en la penombra
Jo respectava el teu silenci dolorós
Músiques populars pujaven per les cuixes
S'obrien damunt nostre els jardins instantanis



Credits
Writer(s): Pau Alabajos Ferrer, Vicent Andres Estelles
Lyrics powered by www.musixmatch.com

Link