Postal

Arbres de l'Albereda, aquella font amable
Que sona entre les fulles, el carrer de Colom
El carrer de Russafa i enllà el carrer de Xàtiva

Caminàvem els dos aquell dia d'agost
Tu duies un gesmil, distreta, en una mà
Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos

No gosava tocar-te, et mirava només
Amb un amor tan gran com la seu de Mallorca
No gosava tocar-te, et mirava només
Amb un amor tan gran com la seu de Mallorca

Un amor quasi humil, un amor religiós
Amb unes ganes de plorar d'agraïment
Perquè t'havia dit que et volia i m'havies
Contestat que em volies, irromperen de sobte
Les trompetes de jazz, el carrer de Russafa
Tan divers dels neons en els establiments
Alegre de teatres, de cafès i vida

Tu duies un gesmil en una mà, recorde
Com el vares tallar mentre et parlava jo
I en arribar a casa el duies a la boca

Amb un amor tan gran
Amb un amor tan gran
Amb un amor tan gran
Amb un amor tan gran com la seu de Mallorca



Credits
Writer(s): Pau Alabajos Ferrer, Vicent Andres Estelles
Lyrics powered by www.musixmatch.com

Link