Aixo Que en Diuen Estar Enamorat
Això que en diuen estar enamorat
Li toca a qui li toca
El més prudent s'hi pot quedar amorrat
De quatre potes
Més d'un científic ho ha catalogat
Com una malaltia
Que es cura en contacte amb la realitat
De cada dia
Els arbres amaguen el bosc
Però és tan bonic que sembla mentida
Sempre és el primer cop
I sempre deixa ferida
El qui ho pateix dona per assentant
Que com aquella bruna
No n'hi ha cap més, sense haver-les tastat
Una per una
Afirmaran, amb mirada de xai
Que com aquella rossa
No n'hi ha cap més, sense haver sortit mai
De Saragossa
Es van perdent les proporcions
Només hi ha un tema de conversa
Es confonen les il·lusions
Amb el cul
I viceversa
Això que torna el ferotge manyac
I el vell criatura
Té uns símptomes molt semblants a l'atac
De calentura
S'atapeeix el cap
S'estova el cor
De l'infern al nirvana
Però té una cosa, potser, al seu favor
No s'encomana
Perquè això pugui prosperar
No n'hi ha prou amb una parella
D'enamorats ho han d'estar
Ella d'ell
I ell d'ella
El perseguim i ens persegueix, perquè
De tant en tant funciona
És un instant
Però aquest instant, només
Aquesta estona
És una traca que rebenta al pit
És emplenar l'eternitat
És parlar amb Déu
Atrapar l'infinit
Això que en diuen estar enamorat
Li toca a qui li toca
El més prudent s'hi pot quedar amorrat
De quatre potes
Més d'un científic ho ha catalogat
Com una malaltia
Que es cura en contacte amb la realitat
De cada dia
Els arbres amaguen el bosc
Però és tan bonic que sembla mentida
Sempre és el primer cop
I sempre deixa ferida
El qui ho pateix dona per assentant
Que com aquella bruna
No n'hi ha cap més, sense haver-les tastat
Una per una
Afirmaran, amb mirada de xai
Que com aquella rossa
No n'hi ha cap més, sense haver sortit mai
De Saragossa
Es van perdent les proporcions
Només hi ha un tema de conversa
Es confonen les il·lusions
Amb el cul
I viceversa
Això que torna el ferotge manyac
I el vell criatura
Té uns símptomes molt semblants a l'atac
De calentura
S'atapeeix el cap
S'estova el cor
De l'infern al nirvana
Però té una cosa, potser, al seu favor
No s'encomana
Perquè això pugui prosperar
No n'hi ha prou amb una parella
D'enamorats ho han d'estar
Ella d'ell
I ell d'ella
El perseguim i ens persegueix, perquè
De tant en tant funciona
És un instant
Però aquest instant, només
Aquesta estona
És una traca que rebenta al pit
És emplenar l'eternitat
És parlar amb Déu
Atrapar l'infinit
Això que en diuen estar enamorat
Credits
Writer(s): Joan Manuel Serrat
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
Other Album Tracks
- Ara Que Tinc Vint Anys (Versión 1966)
- La Mort de L'Avi (Versión 1965)
- Me'n Vaig a Peu (Versión 1966)
- Sota un Cirerer Florit (Versión 1966)
- El Drapaire (Versión 1966)
- El Mocador (Versión 1965)
- Una Guitarra (Versión 1965)
- Canço de Matinada (Versión 1966)
- Ella Em Deixa (Versión 1965)
- Les Sabates (Versión 1966)
© 2025 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.