Els Ocells
Mira els ocells
Com noten que ja ve l'hivern
Com noten que ja ve l'hivern
Se'n van buscant
Altres paratges més calents
Altres paratges
I sobrevolen deserts i sabanes
I oasis cristal·lins
Amb una sincronia en el viratge
Que només neix de l'instint
Mira els ocells
Com noten que ja ve l'hivern
Com noten que ja ve l'hivern
I una cançó
Que reconec perfectament
Que és la de sempre
Que tu a l'agenda hi tens un telèfon
Saps que sempre em pots trucar
En cas de tenir fred
Un dia al vespre, una emergència puntual
I tot i que ja vaig d'estar per casa
Creuo tota la ciutat
Carrers, semàfors, taxis, pampallugues
Algun cop de que m'ha anat
Mira els ocells
Ja han arribat
Torna a ser estiu
Ja han arribat
Torna a ser estiu
Tots dos al llit
Lentament et vas adormint
A poc a poc
I ara ve el moment que dius que em quedi
Que aquest cop ho veus tan clar
Jo podria ser l'home que un dia
Et recollís quan surts
De treballar
Jo que em sé el final de la comèdia
Que a casa teva he estrenat mes d'un raspall
Dec portar un cartell que diu imbècil
Perquè m'acabo quedant
Aquí la paradoxa és punyetera
Si t'hi pares a pensar
Que varem fer-ho volar tot pels aires
Intentant-nos estimar
Que tu i jo quan hem estat més feliços
És quan ens hem utilitzat
Amb premeditació
Amb traïdoria
I sempre amb notorietat
Com noten que ja ve l'hivern
Com noten que ja ve l'hivern
Se'n van buscant
Altres paratges més calents
Altres paratges
I sobrevolen deserts i sabanes
I oasis cristal·lins
Amb una sincronia en el viratge
Que només neix de l'instint
Mira els ocells
Com noten que ja ve l'hivern
Com noten que ja ve l'hivern
I una cançó
Que reconec perfectament
Que és la de sempre
Que tu a l'agenda hi tens un telèfon
Saps que sempre em pots trucar
En cas de tenir fred
Un dia al vespre, una emergència puntual
I tot i que ja vaig d'estar per casa
Creuo tota la ciutat
Carrers, semàfors, taxis, pampallugues
Algun cop de que m'ha anat
Mira els ocells
Ja han arribat
Torna a ser estiu
Ja han arribat
Torna a ser estiu
Tots dos al llit
Lentament et vas adormint
A poc a poc
I ara ve el moment que dius que em quedi
Que aquest cop ho veus tan clar
Jo podria ser l'home que un dia
Et recollís quan surts
De treballar
Jo que em sé el final de la comèdia
Que a casa teva he estrenat mes d'un raspall
Dec portar un cartell que diu imbècil
Perquè m'acabo quedant
Aquí la paradoxa és punyetera
Si t'hi pares a pensar
Que varem fer-ho volar tot pels aires
Intentant-nos estimar
Que tu i jo quan hem estat més feliços
És quan ens hem utilitzat
Amb premeditació
Amb traïdoria
I sempre amb notorietat
Credits
Writer(s): Daniel Alegret Ruiz, Joan Enric Barcelo Fabregas, Ferran Pique Fargas, Eduard Costa Garangou
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.