A Aquestes Alçades De La Pel·lícula

Quan t'he dit, de genolls, que encara t'estimava
i tu m'has contestat: jo, no.
Potser m'esperava una mica més de feedback (hey!).
Mira'ns bé, com pot ser que després de tants anys
hem diguis que prou, que som al cap del carrer.
Tens les maletes fetes, tens el motor del cotxe ralentit,
però abans que te'n vagis, deixa'm insistir.
Que tinc la manera que tot això funcioni.

Trucarem (trucarem) als millors guionistes
que acostumen (que acostumen) a ser americans.
En calent, abandonar-me seria el més fàcil,
però tu difícilment podries viure sense mi,
que a la vida, com a la tele, tothom pot tenir una mala temporada (hey!).
Potser sí que se'ns han acabat les idees però per reflotar-ho
només ens cal algú que es cregui com fer-ho,
que ens digui què hem de sentir,
que ens posi un cliffhanger abans d'anar a dormir.
Que tinc la manera que tot això funcioni.

Li direm (li direm) al senyor Morricone
que ens composi el tema principal.
Amb una banda sonora que marqui els moments essencials,
de pell de gallina, patiu quin final.
Que aquestes alçades de la pel·lícula
ens falta com l'aire un giro sobtat,
que ens foti un xispasso,
que ens faci aguantar fins el pròxim capítol...

Almenys fins demà.