Aquells dies daurats

Li dones al play i callem tots de cop
Sembla mentida, ningú gosa dir un mot
I per un moment s'atura aquest món
Mentre fora al carrer algú escridassa al seu gos

I entre aquestes parets, que mai ens han dit res
Ressona una veu i sembla ser que ens coneix
Que per entendre el que diu, no cal saber anglès
Hem entès de primeres que el passat no existeix

I mentre empasso el fum a poc a poc
Començo a entrar en calor
Un crit que es clava directe al meu cor
Em diu que és moment dels records

I recordo quan rèiem plegats
Abans de les cerveses i el porrets d'amagat
Quan només érem nens i cantàvem ben alt
No enteníem que dèiem, però ens sentíem germans
En aquells dies daurats

I quan la cançó acaba, ens quedem encallats
Flotant en el núvol de les veritats que fan mal
I tots els ulls segueixen tancats
No fos cas que una llàgrima, ens digues que ens fem grans

I quantes cançons hem cantat sense por
Creient-nos rebels, amb o sense raó
Conquestes de merda significaven el món
Només érem nens, i ara no sé que som

I mentre obrim els ulls a poc a poc
Sentim un so tronador
Un silenci ens abraça i ens fa recordar
Que avui som qui som pels records

I recordo quan el primer va marxar
Abans de les promeses, i els moments importants
I van passant els anys i ens anem escampant
No sabem que ens espera, però sempre ens quedaran
Aquells dies daurats

I recordo quan rèiem plegats
Abans de les cerveses i el porrets d'amagat
Quan només érem nens i cantàvem ben alt
No enteníem que dèiem, però ens sentíem germans
En aquells dies daurats