El vell trist

Les parets d'aquesta casa on han crescut tots els meus fills
Em tornen la mirada com si no fossin part de mi
I totes aquelles tardes desitjant un bon jardí
Perden el sentit quan jo soc l'únic que queda aquí

I espero sentat a taula, amb l'enèsim got de vi
Que soni aquest telèfon que tampoc ser fer servir
I si truca la Marta preguntaré pel seu marit
El seu amor no és cosa meva, però no vull veure-la patir

Fa un any vaig perdre la dona, i ara crec que em perdo a mi
Demà agafo la moto i començo a fer camí
La veritat no crec que torni, que no crec en el destí
Ara tant se me'n dona, en algun lloc haig de morir

I si passo per Badalona, potser saludo al meu germà
Fa vint anys que quatre peles, l'amor ens van robar
Ara viu acompanyat per un noi mig arruïnat
Que es dedica a veure el Barça, però només per apostar

Estic segur que aquell que deia que estimant sempre ets feliç
No havia estat mai sol sense ningú amb qui morir
I si el senyor demà em crida per marxar ben lluny d'aquí
Potser li faig cas, tot i que jo no crec en Crist

Quan demà obriu els diaris i en algun lloc parlin de mi
Per favor, llegiu-ho tot, és el meu últim desig
Que si marxo d'aquest món sense el plor dels meus tres fills
Com a mínim que algú em recordi, ni que sigui per ser un vell trist