Un Dia Com un Altre

El pensament m'atrapa.
I com si fos una pel·lícula de guió molt amateur,
noto al pit una punxada, la suor regalimant pel front,
creuant la galta.
Fent un bot, m'aixeco.
I ara d'una revolada soc al cap de l'autobús,
sacsejant la conductora,
amb la gent pensant que vaig begut,
li dic aturi's.
I això que avui semblava tot normal,
era un matí calcat,
era un dia com un altre.
I això que avui semblava tot normal,
era un matí calcat,
era un dia com un altre.
Com un boig,
passeig avall,
corrent me'n torno,
i amb els ulls clavats a terra
ara esquivo vianants,
ensopego amb la vorera,
m'he fotut una hòstia amb un fanal
que ni t'explico.
De l'esforç,
m'ofego.
I les cames em fan figa
i no puc vocalitzar.
He pujat per les escales.
Ara deixa'm un segon,
si us plau.
Potser em desmaio.
I això que avui semblava tot normal,
era un matí calcat,
era un dia com un altre.
I això que avui semblava tot normal,
era un matí calcat,
era un dia com un altre.
El pensament em deia:
qui seria? Què faria de no haver-te conegut?
Quina gran merda de vida no poder creuar les nits amb tu,
ni encendre els dies.