Allà On Volia

Ara he entès que és massa lluny de mi,
que em quedaré a mig fer
que no arribaré mai
allà on volia.
Ara he entès que és massa lluny de mi,
que em quedaré a mig fer
que no arribaré mai
allà on volia.
Tantes nit perdent la son i el temps;
tantes nits col·leccionant intents.
No arribaré allà on volia.
Quants anys fa que ja t'ho deia?
Quants anys fa que ja t'ho deia?
Perdent la son i el temps
col·leccionant intents,
procurant, defallint, ajustant, persistint,
fent-ho cegament.
I el reguitzell de nits
tan shakesperianament.
Jo podré.
No podràs.
Lluitaré.
Perdràs.
Fins que avui ho he vist tan diferent.
Perquè he entès que és massa lluny de mi,
que em quedaré a mig fer,
que no arribaré mai allà on volia.
Perquè he entès que és massa lluny de mi,
i avui, potser per això,
em sento molt estrany,
semblant a lliure.
Quants anys fa que ja t'ho deia?
Quants anys fa que ja t'ho deia?
Comunicat intern,
prioritat total,
dirigit cap a tots els racons del meus cos:
canviarem el pla.
I des d'aquest moment
només hi haurà l'aquí.
L'evident.
L'aprehensiu.
L'imminent.
L'efectiu.
Vull només voler el que puc tenir.
Perquè he entès
que és massa lluny de mi,
que em quedaré a mig fer,
que no arribaré mai
allà on volia.
Perquè he entès
que és massa lluny de mi
que em quedaré a mig fer,
que no arribaré mai
allà on volia.
Perquè he entès
que és massa lluny de mi
i avui, potser per això,
em sento molt estrany,
semblant a lliure.