Divendres tanca tard

Baixant aquí al costat
A mà dreta hi ha un bar
Que els divendres sempre tanca tard

El porta la Roser
De molts és el celler
Hi anava sempre un vell mariner

De la llotja al mar
I del gran blau al bar
Dins el got somiava en no tornar

Immers en els vaixells
El portà de molt cadell
A l'aigua posar-li un anell

Però ara només voldria un fusell
L'odi de la sal sobre la pell

Cerveses dins d'un got
Que beu fins al singlot
"Aquesta te la pago el pròxim cop"

Les hores han passat
I acaben confessant
Que cap dels dos mai s'havia casat

"És tard i el bar és buit
Si vols pujar al meu llit"
Per ell era la reina de la nit

I com dos enamorats
Que de casa s'han fugat
Quan estan junts se'n va la soledat

Però de nou se n'ha de tornar al mar
"Si us plau no em deixis sola en el forat"

Ara per fi té qui l'espera al port
Ja l'aigua no l'espanta, no té por de la mort
Quan toca terra se'n va tot el dolor
Ell també és digne de l'amor

De tants anys quasi eterns
Cada tres dies alterns
Es trobaven i es treien dels inferns

Comentaven els clients
Que era de valents
Estimar-se inclús quan tocava mal temps

"Si el mar no et fa feliç
Que corri el vent alis
Pots deixar les coses al meu pis"

Per fi veia la llum
Sortir de la ferum
Que el record del mar es tornés fum

Última sortida el mes de juny
Última apretada de puny

L'hora de partida, feia un dia radiant
Era la despedida, posava punt i final
L'última sortida, d'aquest vell llop de mar
Divendres l'estaria esperant

Aaaaa
Aaaaa

Ara per fi té qui l'espera al port
Ja l'aigua no l'espanta, no té por de la mort
Quan toca terra se'n va tot el dolor
Ell també és digne de l'amor

L'hora de partida, feia un dia radiant
Era la despedida, posava el punt i final
L'última sortida, d'aquest vell llop de mar
Divendres l'estaria esperant

Ara el bar és dol
S'acumula la pols
Fa temps que només se senten udols

Divendres tanca tard
El segueix esperant
El monstre blau no el deixa tornar

Com troba a faltar les seves mans!
L'enyor de la pell plena de sal