Gent Gran

Asseguda al costat d'un llit estrany ella es mira
D'una capsa cansada de guardar fotografies
Les mirades d'uns nens que riuen, ben aferrats
A una dona amb la fesomia que de segur li és familiar

Cap al tard quan a baix van arribant les visites
Ella posa la ràdio forta i fa com qui té amigues
El fill gran la trucava, però ara ella no hi sent
La petita amb tanta canalla no té temps

Gent gran
Procurant no fer nosa
Tirant amb poca cosa
Els reis els portaran per Nadal
Reuma i soledat
Com cada any
Cada any

Amoïnada perquè no troba enlloc les sabatilles
Pensa que necessita més petons i menys pastilles
En veu alta recorda coses i parla amb ell
Que l'escolta des de la vall del riu vermell

Gent gran
Procurant no fer nosa
Tirant amb poca cosa
Els reis els portaran per Nadal
Reuma i soledat
Com cada any
Cada any

Gent gran
Procurant no fer nosa
Tirant amb poca cosa
Els reis els portaran per Nadal
Ben embolicat
Reuma i soledat
Com cada any
Cada any

Gent gran
Procurant no fer nosa
Tirant amb poca cosa
Procurant no fer nosa



Credits
Writer(s): Lluis Gavalda Roig
Lyrics powered by www.musixmatch.com

Link