Un Món, Dues Classes De Persones

Hi ha una veu trencada que s'ofega al mig del mar
Mentre torno amb tren de Barcelona
N'hi ha que som turistes i altres només inmigrants
Un món, dues classes de persones

Hi ha una pell suada que carrega el meu butà
Per vint duros mentre faig la sopa
N'hi ha que som turistes i altres només inmigrants
Un món, dues classes de persones

Hi ha un marrec que esmorza
Cola d'una bossa
Que portava coses
Que ell mai no comprarà
I amb l'olor somia
Que la sort canvia
I el destí no està fixat

Hi ha al carrer una noia
Sola i massa jove
Que a la nit tremola
Per guanyar-se el pa
I amb el pas dels dies
Veu que res canvia
I que el destí està fixat

Hi ha una llei no escrita que per sempre es complirà
Tant se val d'on ets si el que ets és pobre
N'hi ha que som turistes i altres només inmigrants
Un món, dues classes de persones

N'hi ha que som turistes i altres només inmigrants
Un món, dues classes de persones
Un món, dues classes de persones
Un món, dues classes de persones



Credits
Writer(s): Lluis Gavalda Roig
Lyrics powered by www.musixmatch.com

Link